L'AMIC XIMO CAMARENA....R. Vila

L'AMIC XIMO CAMARENA 

La majoria dels que estan llegint aquest escrit coneixerien a Ximo Camarena Romero. Però probablement, molts d’ells sòls tinguen un record molt concís de Ximo quan anava a l’institut, fa entre 50 i 60 anys. Així i tot és molt probable, per no dir segur, que el recorden com a un bon xic, bon estudiant i molt participatiu. Pertanyia, com diu Emilio, a la tuna, li agradava molt jugar a la pilota, joc al qual sempre mantindria l’afició, i no era, per a res, amic de gresques. En definitiva era un bon company.

 Ell, Ximo Camarena i Vicent Albiñana, els dos de l’Olleria, venien cada dia a l’institut en autobús. Els de Novetlè, Mari Carmen Vila, Vicent Reig, Ximo Vila i jo mateix, anàvem a l'institut a peu o més avant en bicicleta. Però quan plovia agafàvem el cotxe de l’Olleria, com diem abans, i ahí anaven Ximo i Vicent que cada dia passaven per Novetlè.

 Més avant en els últims anys de carrera, seria l’any 74 o 75, jo estava d’alumne en practiques al servei de traumatologia, i allí vaig conéixer a Carmen, la dona de Ximo, per què li feren una intervenció quirúrgica. Des d’aquell moment la conec. Però en Ximo jo he mantingut contacte pràcticament sempre, perquè com sabeu, ell era professor de física i química a l’institut de Canals, però com a químic, treballava en fabriques de vidre, en ‘ Viresa’ a Benigànim i ‘ Vidrios de Levante ’ a l’Olleria. Allí en Vidrios de Levante uns amics meus economistes, entre ells Ximo Vila, estigueren fent una auditoria durant un període de temps llarg i alguna vegada, jo anava en ells i veia a Ximo Camarena. Ja per últim, com a traumatòleg, he tractat i he vist de forma continuada a Carmen i a Ximo, mantenint amb ells una relació constant en el temps, cosa que no té mèrit donat que els dos, Ximo i Carmen, sempre han sigut, persones molt afables i de tracte excel.lent.

 És precisament aquesta última relació la que em va permetre conéixer la ultima afició de Ximo, l’astronomia. De Ximo i de Carmen, perquè l’astronomia era una afició compartida pels dos.

Tenien un observatori astronòmic al xalet i difoníen el coneixement de l’astronomia organitzant visites didàctiques d’observació i cursets escolars. En definitiva, que jo, que he mantes la relació amb Ximo Camarena, de forma continuada durant els últims 60 anys, estic més capacitat que la majoria per a assegurar que Ximo era una bona persona, bon professional, educat i afable i acompanyant per l’excel.lent companya de vida, Carmen. Per tot açò envie el més sentit condol i una forta abraçada, a Carmen, a les seues filles a les que a penes conec i també al seu germà. Descanse en pau.

 El teu amic Rafael Vila Noguera.