ADEU CONSUE
Fa unes setmanes que una bona amiga en comú, Pepa Nicolau, em va assabentar
que s’havia agreujat la malaltia que Consue patia des de feia uns anys. L’ictus
li exigia constantment un gran esforç físic i mental per tal de mantenir una
vida mitjanament digna, i hui ens ha deixat.
Per qüestions d’amistat entre famílies i de veïnat, tant a Novetlè com a
Xàtiva, sempre hem mantingut una molt bona amistat que en el PREU es va
consolidar encara més. D’aquella època en guarde moltíssimes anècdotes, però
mai no oblidaré un dia de dinar a Pino Grande: la vaig convidar a fer un
passeig en bicicleta amb tan mala fortuna que, al moment, la “vaig perdre”
—venia de paquet—. Afortunadament no hi va haver conseqüències greus, però un
amic que treballava amb son pare (que era secretari judicial) em va preparar
una citació falsa per a espantar-me. Al final no la va arribar a signar, però
jo no em vaig lliurar de l’esglai ni de les rialles còmplices de Consue i
Pablo.
Al curs següent vam començar els estudis universitaris i continuàrem sent
del mateix grup d’amics. Ens reuníem en les festes assenyalades, tant a
València com a Xàtiva i els voltants, durant un grapat d’anys. Fins i tot
anàrem ella, Fernando Nieto i jo a Itàlia en cotxe, visitant, entre altres
llocs, Peruggia i Florència.
En acabar la carrera de Magisteri es va incorporar, en companyia de l’amiga
Mari Carmen Maravall, a un col·legi privat de Burjassot on ha desenvolupat tota
la seua carrera professional. Ben aviat, Mari Carmen va tornar a Xàtiva.
El pas del temps i la distància ens dugueren a veure’ns només en dates
assenyalades, però la celebració del XXV aniversari de la nostra promoció va
tornar a apropar la relació, col·laborant junts en la preparació de l’acte. A
partir d'aleshores ja teníem, almenys, una reunió anual en què ens veiem i ens
contàvem com anaven les coses. Recorde l’alegria que va tindre en dir-me que
s’havia comprat un apartament a Altea i que li agradava moltíssim el poble;
m’ho deia perquè sabia que era el poble de la meua mare i que em faria satisfacció
escoltar-ho.
La jubilació i la proximitat del Cinquantenari de la Promoció del
"69TEAM" ens va fer tornar als orígens. Consue em va proporcionar
infinitat de fotografies de l’època que vam incloure en l’àlbum corresponent.
Ella ha participat sempre que les circumstàncies li ho han permès fins a la
tardor del 2022, quan una altra fatídica telefonada m’informà de l’ictus que
havia patit, de la gravetat del contratemps i de la rehabilitació que
necessitaria.
En el dinar de Nadal del grup vam informar de la situació de la nostra
amiga i companya Consue Escribano. Allí mateix, un grup reduït vam tindre la
idea de fer-li un vídeo per a donar-li ànims. Pensat i fet. En aquell moment no
li vam donar publicitat, però ara el fem públic en l’àlbum de fotos que li
dediquem.
A partir del visionat del vídeo, em va cridar i vam parlar llargament
algunes vegades. A més, em mantenia informat dels seus progressos amb vídeos de
la rehabilitació; fins i tot em va animar quan va saber que jo havia de passar
pel quiròfan per un problemeta a l’ull. Paulatinament, les comunicacions van
anar minvant fins a la notícia que hui ens ha colpit el cor.
Consue pot estar ben satisfeta del comportament de les seues germanes,
Pilar i Dori, i del seu germà Tono, que han estat des del primer moment
cuidant-la i donant-li l'estima i els ànims que necessitava.
EMILIO SALA BENIMELI
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada