En memòria d’Enrique Alba
Avui em toca acomiadar-me d’un amic de tota la vida, l’Enrique Alba. El vaig conèixer als primers anys d’institut i, des d’aleshores, vam compartir rialles, jocs i una amistat sincera que mai no s’esborrarà.
 |
| Enrique, Rafa i Enrique |
Érem tres inseparables: l’Enrique, l’Enrique Bolinches i jo. Passàvem tardes senceres a casa del Bolinches, on la seva mare sempre ens rebia amb un berenar deliciós. Entre mossegades i rialles, ens submergíem en aquelles partides infinites de futbol amb botons: un botó gros llançava els jugadors contra aquell botonet que feia de pilota. Era el nostre món, senzill i feliç, on l’amistat ho omplia tot.
Avui, en recordar-lo, m’adono de tot el que ens va donar l’Enrique: la seva alegria, la seva companyia i aquella manera de fer que cada moment semblés especial. Encara que ens hagi deixat, es queda amb nosaltres en cada record, en cada rialla compartida i en la certesa que vam tenir la sort de viure’l com a amic.
Descansa en pau, Enrique. No t’oblidarem mai.
RAFEL PASTOR "EL MÍSTER
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada