Voluntat
política
El passat dia 1 de febrer, Juan López Gandía,
catedràtic de Dret del Treball i Seguretat Social de la Universitat Politècnica,
dissertà a la Casa de Cultura sobre la viabilitat de les pensions en una
societat avançada. L'acte estava organitzat per la Plataforma en Defensa del
Sistema Públic de Pensions Xàtiva-la Costera i la promoció de batxillers del 69.
El ponent —membre del 69 Team— verbalitzà
allò que ja sabíem les persones nascudes a principis dels anys 50 del segle
passat, poc abans del baby boom: el model
públic de pensions és perfectament viable. Primer cal explicar que hi ha dos sistemes
de pensions, el de repartiment i el de capitalització. El nostre model sempre s'ha
basat en el principi de repartiment, aço és, en la solidaritat
intergeneracional; les generacions en actiu, que cotitzen al sistema, mantenen
les pensions de les persones jubilades que ja van contribuir en el passat. Els
cotitzants d'avui percebran llurs pensions gràcies a les contribucions dels treballadors
futurs. Aquest model s'ha posat, però, en qüestió. Les teories neoliberals,
imperants a la Unió Europea, advoquen pels plans de pensions privats.
Això significa substituir el model públic, basat
en el repartiment, per un model de capitalització. Cada persona hauria de
fer-se el seu pla. Els diners que pose en la vidriola esdevindran la seua
pensió futura. S'argumenta que l'augment d'esperança de vida i la baixa
natalitat impedeixen la sostenibilitat del model públic, perquè cada vegada hi
ha més passius i menys actius. El gabinet d'estudis d'un banc arribà a anunciar
que el sistema faria fallida en 2017. No calculà l'efecte de la immigració
legal ni altres factors de sostenibilitat. (Com a endevins, alguns analistes no
tenen preu.) Aquests anuncis apocalíptics s'expliquen perquè el model de
capitalització afavoreix els bancs; cobren comissions del 2% per gestionar les
vidrioles. Com digué Juan López, banquers i polítics es miren els jubilats amb
molta displicència: «Gent ignorant. ¡Iaios!» ¿Ignorants? ¡Que no ens vinguen
amb romanços! A la nostra generació hi ha vells sindicalistes, lluitadors per
la democràcia, antics càrrecs institucionals, homes i dones amb formació
(economistes, advocats, professors, metges, arquitectes, periodistes). Som
capaços d'entendre com funciona el món.
Nombrosos plans estan en números rojos (alguns
han arribat a tenir pèrdues acumulades de fins el 25% a causa dels tipus
d'interès baixos i les crisis borsàries). D'altra banda, pensar que molts joves
puguen obrir-se plans de pensions individuals és somniar truites; amb treballs
precaris, salaris baixos i despeses ineludibles (lloguer o hipoteca, lletres,
factures, manutenció), ¿quines aportacions podrien fer als plans? ¿Quants anys haurien
d'estar posant diners en la vidriola? ¿Quina pensió els quedaria? ¡Una misèria!
(A Xile, país banderer del sistema de capitalització, els jubilats cobren com a
pensió mitjana el 34% de llur darrer salari.) S'hauria de començar a parlar de
doble finançament de la Seguretat Social, amb impostos i aportacions. ¿Per
quina regla de tres no es poden finançar amb impostos les pensions però sí els
trens, el rescat bancari o la despesa militar? Cal assegurar la suficiència de les
pensions, suprimir càrregues del sistema. Les pensions no contributives, per exemple,
caldria imputar-les als pressupostos generals.
Amb més ocupació i treball
de qualitat, la cotització augmentaria. Cal combatre el frau: treball
submergit; fals treball a temps parcial que és, en realitat, de jornada
completa i a penes cotitza; autònoms que cotitzen per la base mínima amb independència
dels beneficis. S'ha de reformar la fiscalitat; ara, l'IRPF i sobretot l'IVA
són les principals fonts d'ingressos de l'Estat. En 2017, d'un total de 193.951
milions d'euros recaptats, 77.038 correspongueren a l'IRPF, 63.647 a l'IVA i 23.143
a l'impost de societats, una figura impositiva plena de bonificacions i utilitzada
per moltes fortunes per a eludir l'IRPF. El 72,5% dels ingressos estatals
provenien, per tant, d'impostos que l'assalariat no pot sortejar. En canvi,
l'aportació de l'impost de societats fou sols del 12%. Els rics contribueixen ben
poc a les arques públiques. En fi, amb voluntat política de canviar les coses, s'asseguraria
el futur del model públic. Això persegueixen totes les accions.
XIMO CORTS*(69 Team)
*Article aparegut al diari levante-Emv edició "la Costera-La Canal-la vall d'Albaida" avuí dissabte 16 de febrer.
XIMO CORTS*(69 Team)
*Article aparegut al diari levante-Emv edició "la Costera-La Canal-la vall d'Albaida" avuí dissabte 16 de febrer.
Comments
Post a Comment