Adeu, Emili
Ha mort Emili Vera Arnau, membre de
la promoció del 69, company nostre a les aules del Claret i l'institut Josep de
Ribera. Tenia 65 anys. Massa jove per a deixar-nos; avui, l'esperança de vida
no cessa d'allargar-se. És l'hora, per tant, del dolor i la tristor. Tots aquells
que l'hem conegut, familiars, amics i amigues, estem desolats. Emili portava
una doble vida; era farmacèutic de professió i músic d'afició. Durant un temps,
tingué farmàcia a Zarra. Com que la Vall de Cofrents és ben a prop, Emili venia
molt sovint a Xàtiva. Posteriorment, exerciria la seua professió en el Pilar de
la Foradada, al sud d'Alacant. Les seues estades xativines es van espaiar més. L'altra
vida, l'artística, també esdevingué més infreqüent per la nostra contrada. L'amic
transit tenia afició a la música des de ben jovenet. Sabia tocar múltiples
instruments de corda polsada: llaüt, bandúrria, guitarra, guitarró...
A partir
de la dècada dels setanta del segle passat, estigué vinculat a diverses
formacions dedicades al conreu de la música i els balls tradicionals valencians:
Grup Sarau, Escola de Danses de Xàtiva, Ball a banda. Sens cap dubte, molts de
nosaltres tenim enregistrat a la memòria el tàndem que formaven Emili Vera i Pep
Gimeno "Botifarra". Van compartir activitat musical en el grup Ball a
banda, però Emili fou membre fonamental de la rondalla que acompnyava Botifarra
en els seus concerts. També va acompanyar en solitari el cantant xativí. El nom
d'Emili figura, a més, en els crèdits d'alguns dels discs de Botifarra. Tot
això acabà a causa de la distància i els primers problemes de salut. En fi, Emili
ha deixat vídua, Tere, i tres fills, Teresa, Anna i Marc. Adeu, amic. No has
arribat a gaudir de la teua jubilació. Els condeixebles i la colla d'amics i
amigues de promoció guardarem uns records inesborrables de l'adolescència i la
joventut compartides. I encara podrem gaudir de la teua mestria amb les cordes
de la guitarra i el guitarró. Seguirem escoltant els enregistraments en què sonen
aquests instruments polsats per la teua mà. Tots ens sumem al dolor de la teua
dona, els teus fills i els teus germans, Ricard i Paqui. I l'any vinent, quan
celebrem el nostre cinquantenari, els del 69 et tindrem ben present. Descanse
en pau el nostre amic.
XIMO CORTS
No recorde a Emilio, no sé si van coincidir, peró con diu Ximo, massa pronter per a anar-se'n
ResponElimina