Hui 19 desembre cap a les 10 del mati ( els jubilats
insomnes ens podem permetre este luxe ) m’ha despertat el mòbil ( l’amic Beni )
per donar-me una mala notícia tot i que esperada des de fa algun temps, la mort del
meu amic ( encara que distanciats pels kms i pel destí ) i company nostre Emili Vera. Fa anys q patia un càncer de bufeta que sembla ser els metges no li van
diagnosticar com i quan tocava. Ho ha passat molt mal. Jo havia parlat amb ell
fa poc per telef per fer-li saber la celebració del 50è aniversari del “69” i
demanar-li permís per afegir-lo a la llista . Va accedir però tement-se ja que no
arribaria a temps..
Havíem sigut amics de colla , havíem tingut nòvia comuna
( això ens va unir bstant en el seu temps..) però no simultània clar ..
Havíem jugat junts a tenis. Sempre anàvem amb la seua moto. Mai no oblidaré el
xoc frontal q vam patir contra un cotxe en la pujadeta cap al castell del costat
d l’ambulatori que va provocar q jo eixira disparat pels aires . Això no va
impedir que prèvia cura de ferides lleus continuarem el nostre pla inicial . Això
si..l’endemà vaig tindre que anar al traumatòleg perquè no em podia moure!! Tenia
una fisura que em va tocar el nas durant prou d temps Quina afició que teníem
aleshores !!
Després ens hem anat trobant en algun dinar d la colla i
amb motiu d’alguna actuació d Pep “ Botifarra” a qui acompanyava a la guitarra.
Això em fa recordar també els moments “ artístics “
compartits amb un altre component d’este grup Manolo Miralles quan ens trobàvem
amb la colla per participar d’aquell “esclafit “ d música folk reivindicativa
sota el nom de ,“Llavor” en la època del crit “ Llibertat, amnistia , estatut
d’autonomia” . Q be ens ho passàvem !! Ells dos van consolidar el seu anhel
artístic ( de fet eren els únics q tenien dots per fer-ho...) en els projectes
“ Aplec” i sobretot “ Al tall” .
Sempre li havia dit de fer-li una visita a Pilar de la Horadada
on tenia la farmàcia però no ho he arribat a fer..😔
Des d’aci el meu condol als familiars en especial a la
seua dona Tere i germans Ricardo i Paqui .
Amic Emili crec q mai més ben dit que en esta ocasió.
DESCANSA
EN PAU!!
DAMIÀ GARCIA
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada