Crònica del partit
El darrer partit de futbol del 29 de desembre del 2.011 possiblement ha sigut el més disputats dels que, fins a hores d’ara, s’han jugat. Baix les ordres del conegut col•legiat Julián Quiralte. els equips començaren l’encontre a les dotze del matí al Camp de la Murta de Xàtiva.
Ja des dels primers instants tothom es donà compte que les forces estaven més equilibrades que mai i així es produí una lluita sense antecedents pel domini del centre del camp amb esporàdiques arribades a l’àrea contraria sense massa perill per als porters contraris. Avançada la primera part i, coincidint amb l’eixida de Carles Martí al camp per a reforçar la davantera dels del 69, es produïren les primeres ocasions clares de gol per part dels del 69 i que miraculosament no es traduïren amb els primer gols que durien haver pujat al marcador. Els pals, la mala sort i una bona intervenció del porter dels Teacher’s ho impediren.
La segona part donava la sensació que començava com la primera però res més llunyà de la realitat. Pot ser que afectats per la mala sort de les darreries de la primera part o, tal vegada per l’esforç físic realitzat i després d’un nou baló estavellat a la fusta de la porteria contraria els del 69 cediren terreny i, a poc a poc, els Teacher’s es feren amb les regnes del partit. El domini prompte es traduí amb un primer gol que, tot hi ha que dir-ho, vingué amb molta fortuna. Aquest gol donà ales als Teacher’s i posaren cercle a la porteria dels del 69 i amb una jugada, aquesta vegada ben trenada per la seua davantera, aconseguiren el segon gol. Aquest marcador donava la sensació de sentenciar definitivament el partit però un contraatac, aparentment sense perill de la davantera dels del 69 acabà entre la xarxa de la porteria dels Teacher’s. Des d’eixe instant, els del 69 traent forces d’on ningú pensava pogueren tenir, atacaren insistentment la porteria dels Teacher’s fins a aconseguir la igualada a les darreries del partit amb el suport inqüestionable dels seus seguidors que, des de la banda i sense haver deixat de mostrar el seu recolzament durant tot el partit, esclataren en crits i bots com si aquest empat hagués sigut una memorable victòria.
El xiulit final posà justícia a un partit i un resultat que passarà a la posteritat com el més just i disputat.
Ja des dels primers instants tothom es donà compte que les forces estaven més equilibrades que mai i així es produí una lluita sense antecedents pel domini del centre del camp amb esporàdiques arribades a l’àrea contraria sense massa perill per als porters contraris. Avançada la primera part i, coincidint amb l’eixida de Carles Martí al camp per a reforçar la davantera dels del 69, es produïren les primeres ocasions clares de gol per part dels del 69 i que miraculosament no es traduïren amb els primer gols que durien haver pujat al marcador. Els pals, la mala sort i una bona intervenció del porter dels Teacher’s ho impediren.
La segona part donava la sensació que començava com la primera però res més llunyà de la realitat. Pot ser que afectats per la mala sort de les darreries de la primera part o, tal vegada per l’esforç físic realitzat i després d’un nou baló estavellat a la fusta de la porteria contraria els del 69 cediren terreny i, a poc a poc, els Teacher’s es feren amb les regnes del partit. El domini prompte es traduí amb un primer gol que, tot hi ha que dir-ho, vingué amb molta fortuna. Aquest gol donà ales als Teacher’s i posaren cercle a la porteria dels del 69 i amb una jugada, aquesta vegada ben trenada per la seua davantera, aconseguiren el segon gol. Aquest marcador donava la sensació de sentenciar definitivament el partit però un contraatac, aparentment sense perill de la davantera dels del 69 acabà entre la xarxa de la porteria dels Teacher’s. Des d’eixe instant, els del 69 traent forces d’on ningú pensava pogueren tenir, atacaren insistentment la porteria dels Teacher’s fins a aconseguir la igualada a les darreries del partit amb el suport inqüestionable dels seus seguidors que, des de la banda i sense haver deixat de mostrar el seu recolzament durant tot el partit, esclataren en crits i bots com si aquest empat hagués sigut una memorable victòria.
El xiulit final posà justícia a un partit i un resultat que passarà a la posteritat com el més just i disputat.
JL
Comments
Post a Comment