ADEU, LLORENÇ SEGARRA

 Adéu, Llorenç

Dilluns de Pasqua, de bon matí, moria el nostre amic Llorenç Segarra, membre de la promoció del 69, company d'alguns de nosaltres en diferents centres educatius. Quique Vila, per exemple, ha recordat en el grup de whatsapp el pas de Llorenç per les aules de pàrvuls de les dominiques. Després estudiaria al col·legi dels claretians —"los Padres"— del carrer Sant Agustí. També compartiria internat amb Quique, Josep Lluís Borredà i Ramon Esplugues al col·legi de la Salle, a València. Finalment, molts vam coincidir a les aules de l'institut Josep de Ribera, durant el "Preu". Jo també conserve records de Llorenç que es remunten a l'època de les colles, durant l'adolescència. L'amic traspassat tenia 72 anys. Arrossegava des de feia algun temps la malaltia que ha acabat amb la seua vida, però això no era obstacle perquè tingués una participació activa al grup Team Open. Emilio Sala ha recordat els aplaudiments que Llorenç dedicava a Damià i Rafa. ¿Qui havia de sospitar que el final del nostre amic estava tan pròxim? És l'hora, per tant, del dolor i la tristor. Tots aquells que l'hem conegut, familiars, amics i amigues, estem desolats.

Com la de tots nosaltres, la vida de Llorenç ha tingut diferents vessants. Des del punt de vista professional, recordem la seua activitat a l'empresa familiar Persianas Estrella, un establiment dedicat a la decoració de la llar situat al carrer Gregorio Molina. Però serà recordat sobretot per les profundes conviccions religioses. Sempre ha estat vinculat als esdeveniments locals de l'Església Catòlica, especialment a la Setmana Santa, reconeguda com a festa d'interès turístic autonòmic. Durant un temps, Llorenç va pertànyer a la confraria de l'Eccehomo. Després, ingressaria en la popularment denominada de les Imatges, l'antiga confraria dels treballadors de la fàbrica de Gregorio Molina, que té seu a l'església de la Mercè i compta amb dos passos, el "Cristo de la Buena Muerte" i "Nuestra Señora de la Esperanza". Llorenç n'era el secretari. També arribà a presidir la Germandat de Confraries de Xàtiva. D'altra banda, era tresorer de la Junta de Germandats de la Setmana Santa de la Diòcesi de València, que organitza processons extraordinàries en les diferents poblacions de demarcació diocesana —a Xàtiva se'n celebrà una.

Aquest càrrec havia permès a Llorenç de viatjar a diverses ciutats (Lleó, Valladolid, Sevilla) amb celebracions de Setmana Santa de gran ressò. Tota aquesta vinculació amb esdeveniments religiosos havia propiciat altra faceta de l'amic traspassat: la divulgativa. Freqüentava els estudis de diferents emissores locals de ràdio i el plató de la televisió comarcal. A través de xerrades, entrevistes i participació en tertúlies, divulgava des d'aquestes plataformes tota mena de detalls i curiositats sobre les celebracions religioses locals, tant les extraordinàries com les pertanyents al cicle ordinari anual (la Setmana Santa, el Corpus Christi, les festes dels patrons Sant Feliu i la Mare de Déu de la Seu...). Enguany, alguns companys i companyes de la promoció del 69 s'estranyaren per l'absència de Llorenç durant els trasllats i les processons de Setmana Santa en què participava la seua confraria. I és que ja estava molt malalt. Llorenç ha deixat vídua, Mª Carmen, fills, Lorenzo i Amor, i tres nétes. Adéu, amic. Companys i companyes de promoció ens sumem al dolor dels teus. En pròxims aplecs del 69 et tindrem present. Descansa en pau.

XIMO CORTS                 Àlbum fotogràfic del pas de Llorenç pel 69