COMIAT KIKE VILA I

 KIKE, L’ÚLTIM

 

    El pas de la vida laboral activa a la jubilació és un pas important en la vida. Les circumstàncies personals i professionals fan que hi haja un gran ventall d’edats per a passar el llindar a classe passiva, però una cosa està clara, els treballadors per compte d'altres, en complir els setanta han de plegar. Com a conseqüència de la pandèmia, en algun sector concret, com pot ser el sanitari i amb condicions estrictes és pot ajornar, però no és el cas. Si ens fixem que ha passat als nostres companys i companyes del 69 tenim una oscil.lació de quasi vint anys entre les primeres jubilacions, pre-jubilacions o jubilacions anticipades i aquesta última. Veiem, Telefònica i el sector bancari van començar per “convidar” a passar a aquestes situacions quan els treballadors/ores complien 52 o 53 anys, que jo recorde (Saoro Molla, Servilio Alonso, Carlos Sanchis.....), a continuació els funcionaris especialment els docents, però no únics, com (Manola Gandía, Carlos Marti, Neus Agusti, Joaquín Fombuena, Fernando Giner, Ximo Corts, Vicent Albinyana, Paco Collado o jo mateix....) amb 60 anys complits. Els docents no funcionaris com la resta de treballadors a partir dels 61 (Mari Carmen Maravall, Consue Escribano o Juanma Sancarlos ...), altre grup fort són els  treballadors que al voltant de l’edat mítica dels 65 deixaren de treballar, ací ens caben tots, tant funcionaris, especialment sanitaris com no funcionaris (Mili Iborra, Paqui Saus, Rafa Vila, Javi Pont, Fernando Ruiz, J.R. Cloquell, Pepe Vàzquez....). Per finalitzar els que han estirat la vida laboral fins als 70 (Migue Herrero, Juan Lòpez, Toni Estrela i per últim a qui li dediquem aquest post KIKE VILA DONAT). Evidentment, pot eixir algun free Lance que continue actiu, em ve al cap Rafel Pastor – El Mister- però no amb nòmina. Per tant, podem afirmar que Kike quan falten quaranta dies per acabar l’any de 2023 és l’últim a passar a transformar un recurs escàs com és el temps en un recurs il·limitat i poder gaudir de la seua néta, de la resta de la família, de la fotografia, de la pintura i altres aficions a més de reprendre les tertúlies amb els múltiples amics de totes les classes i condicions que disposa.

    Vora seixanta anys després resoldré una qüestió que ha perdurat tota la vida al voltant  del cognom VILA. Rafa Vila Noguera fou el que va completar el set cursos de primer de batxiller a PREU ininterrompudament, després es va incorporar al 69 Ximo Vila Tortosa i per últim Kike Vila Donat; una cosa els uneix als tres, la relació amb Novetlè, els dos primers nascuts i el tercer amb arrels en el poble; doncs bé, sempre sorgia la pregunta si Rafa i Ximo eren cosins... quan es va incorporar Kike la pregunta era si ho eren Kike i Ximo per la coincidència del nom de Ximo amb el Pare de Kike. El ben cert és que els únics que són cosins són Kike i Rafa.

    A Kike la medicina li ve de família, el seu avi era el metge de Pobla del Duc, son pare, D. Joaquin, traumatòleg, molt apreciat pels seus pacients en general i esportistes en particular de la comarca dels 50, 60, 70 i 80 del segle passat, pràcticament tots van passar per les seues mans.

    La vocació de Kike per la medicina en general i la traumatologia en particular no va ser l’únic que va heretar de son pare, la bonhomia, l’empatia, la solidaritat, la humilitat i la senzillesa són altres de les qualitats heretades i reforçades, no obstant això, en l’època d'estudiant era curiós observar la relació entre pare i fill amb converses de vegades pujades de to, però que al cap d’un moment un i altre ho reduïen a una simple anècdota, com bé explica en altre escrit Migue Herrero. Em ve a la memòria el dia que havíem d'anar a València a examinar-nos de PREU, D. Joaquin ens duia en cotxe i Kike li plantejà la “necessitat” de comprar una raqueta metàl·lica. Vam tindre un viatge animat, fins aleshores totes les raquetes eren de fusta i la Wilson T-2000 era un avanç tecnològic important, sent Jimmy Connors el principal valedor, i Kike volia experimentar la millora en el colpeig. La raqueta ens va donar tema de conversa i relaxació en els moments d’esplai durant els dos dies que consistia la prova completa.  Recorde que vam tornar amb la raqueta baix del braç i el PREU aprovat.

    Sí, en aquella època Kike practicava tenis amb molta habilitat i en ple estiu apareixia embotit amb un impermeable de plàstic per tal de reduir pes. El pas a la facultat va truncar la carrera esportiva del nostre amic, però no l’afició a l’esport, en concret al futbol, seguint a l’Olímpic i el València. Encara es va vestir de curt en el primer partit de futbol del 69 que fèiem en Nadal a partir del XXV aniversari. 

    Acabar la facultat i la incorporació al mercat de treball fa que les amistats es puguen ressentir si es desenvolupen en ciutats diferents, no és el cas, Kike és d’aquells amics que pot fer anys que no el veus i a l'instant del retrobament pareix que no hi haguera hagut separació. Sagunt ha sigut el poble on pràcticament ha desplegat la seua labor professional, encara que allà per la dècada dels 90 va compaginar Sagunt amb la clínica de son pare en Xàtiva i compartida amb el seu cosí Rafa.

    La relació amb ell ha sigut com els contractes de treball fixos discontinus, sempre hem tingut excusa per a compartir esmorzars, dinars, xarrades i solucionar-me els problemes físics a conseqüència de la pràctica esportiva de tota una vida; ell em va operar de trencadura del tendó d’Aquiles i Rafa em va dirigir la recuperació, gràcies a tots dos encara estic jugant a tenis; però com deia abans, ni molt menys l’única vegada que m’han tractat amb lesions més o menys greus. No sols jo em quedaré orfe, també els companys i sobretot els seus pacients que perdran un metge pròxim i humà en el tracte i precís en el diagnòstic i resolució del problema.

    En definitiva se’ns jubila un amic, sent l’últim dels companys de curs en abandonar la vida laboral activa, el pas del temps l'ha ajudat a millorar les qualitats que ja tenia i fins i tot afegir-ne d’ altres de la mà de la seua companya Lourdes.

    Kike enhorabona i benvingut al club.

ÀLBUM DE KIKE VILA