Amb una guitarra ( l’Emili) i uns quants accessoris de percussió en teníem prou.
No recorde la
circumstància exacta que ho va motivar però, un bon dia va aparéixer el Manolo amb la seua bandúrria i va començar a posar ordre “musicalment parlant“ en el grup. La primera mesura que va prendre va ser treure’m a mi de la part de vocalistes perquè em costava d’agafar el tò i “responsabilitzar-me“ d’uns instruments” de percussió que consistien, un en un càntir i una sola espardenya, i l’altre una botella, buida, per descomptat, d’Anis del Mono, i un pal per rascar-la !!
El so era realment espectacular autèntic folk-sound de l’època.
El pas següent era posar-li nom al grup.. per votació es va imposar “LLAVOR” . I finalment aconseguir “bolos” (ens
convidaven a sopar i alguna despesa mes de desplaçament). No ens vàrem prodigar massa però alguna coseta pels pobles de la comarca si que vam fer.
El nostre recorregut artístic va ser evidentment curt..
Però teníem dos talents musicals en el grup que eren l’Emili i el Manolo cosa que es va demostrar poc temps després amb la nostra “desaparició “ i l’aparició de grups com APLEC i AL TALL. Ningú ens llevarà l’honor d’haver sigut com una espècie de germen, de llavoreta, i a mi en particular de poder dir que jo he
cantat (encara que desafinant) al costat de Manolo Miralles!! I potser d’alguna manera el meu “fracàs“ com a cantant em va fer anys després dedicar-me
al ball.. (em permitisc la llicència de fer una petita broma..)
Xaval allà on arribes (tots ho farem més tard o més d’hora ) en el teu viatge sàpigues que encara que mai t’ho vaig arribar a dir, en els
anys posteriors sempre ho vaig considerar tot un honor.
DEP i el meu condol a familiars i amics
DAMIÀ GARCÍA
UN DEL 69
Comments
Post a Comment