CINQUANTENARI II

ELS DEL 69... som 69

 Han passat molt de temps i el proper any tenim la cel·lebració dels 50 ANYS en que vam acabar el BATXILLER SUPERIOR. Mire l'orla i veig als que fa molt de temps que no tinc cap contacte amb ells i altres que per qüestions profesionals o personals han format part de la meua vida.

 De totes eixes persones no tinc més remei que començar per XIMO CAMARENA. Vam nàixer al mateix carrer i amb pocs mesos de diferència; jugavem junts a la resta de xiquets del carrer, començarem junts a anar a l'institut, formarem part del mateix equip de fùtbol passant per les diferents categories i compartirem quadrilla d'amics i amigues amb les que finalment ens vam casar. Els dos ens vam dedicar a l'ensenyament... Molts díes, molts moments, moltes situacions i moltes experiències compartides... 

 Uns anys a l'institut i a la quadrilla d'amics i amigues del poble... També he de recordar a LORENZO ARNÁS... Començarem a tindre novieta tots tres junts, Ximo, Lorenzo i jo. Fa prou anys que no el veig i que no sé res d'ell. Intentaré localitzar-lo i espere que vinga a l'aniversari.

 El meu traumatòleg, RAFA VILA... Ell ha cuidat la meua esquena, les meues hèrnies discals i he deixat a les seues mans els meus genolls quan he entrat al quiròfan. Metge i gran amic; a la seua consulta comentavem històries i anècdotes de la nostra vida i dels companys que anavem trobant-se al llarg dels anys. Però fa uns mesos, esperant a la seua consulta, va ser Rafa qui va tindre que obrir la boca per a que reconeguera a VICENTE GARCIA GIL: ni jo l'havía conegut ni ell m'havía conegut a mí.

  Rafa, els ossos, i TEO FAYOS les meues dents... que si neteja, que si extracció, que si empastes i per acabar... implantes. També comentavem tot alló que sabíem de nosaltres i dels nostres coneguts.

 Treballant al meu poble de mestre va vindre com a mestra NEUS AGUSTÍ. Ella va ser la mestra de primer de primària del meu fill Vicent i va ajudar a que ell siga huí en día qui és: gràcies Neus. 

 Al món de l'educació també he treballat amb JOAQUÍN FOMBUENA i JOAQUIN LLÀCER. Trobava especial el día que visitava els seus centres tant quan ocupaven càrrecs directius com quan eren tutors. Sempre van facilitar la meua tasca als centres i amb els alumnes. Però mai oblidaré el primer día que vaig anar al Col·legi de Bolbaite: Fombuena no em va reconèixer i vaig pensar... "que major m'he fet..."

 Passejant per la platja de Xeraco em creue amb una parella; una cara coneguda, el cride... Moltó! Sí, és ell, LEOPOLDO MOLTÓ. Feia anys que no ens vèiem; vam xarrar un ratet...espere que estiga amb nosaltres també. També em vaig trobar un día per la platja a MIQUEL A. SIGNES, a ell i a la seua família. Hem coincidit una quants estius... 

 Faig memòria i recorde FRANCISCA SAUS a l'ambulatori quan acompanyava a algú dels meus majors... JOSÉ LUÍS BORREDÀ, el día que vaig anar a comprar un cotxe per a la meua dona... FERNANDO GINER, un día de festes al meu poble... Una vesprada al poliesportiu del poble, on està jugant-se un partit de veterans, Ximo Camarena em pregunta si conec al 9 i, davant la meua negativa, en diu que és EMILIO LLOPIS; Miliet s'havía fet major... havía crescut!.. Tornant a casa per la Canal de Navarrés, em trobe ENRIQUE MUÑOZ, "COCA", que em regala un surtit de iogurts i flans...

 Impossible oblidar els dos anys que vaig formar part de l'equip de fútbol de la nostra promoció; ja majorets, ja amb menys força que quan jugàvem a l'institut... però amb la mateixa il·lusió que en aquells anys; espere que el mànager general de l'equip, l'amic BOLINCHES, no m'haja posat moltes faltes sense justificar. 

 El passat 28 de desembre vam dinar junts un grupet amb l'idea de anar calfant l'ambient... No em puc perdonar el no haver reconegut a RAFAEL PASTOR, "el Míster"... espere no es repeteixca cap despiste més quan em torne a trobar amb antics companys. 

 A tots els que he anomenat, als que he OBLIDAT, als que començaren amb nosaltres i, per circumstàncies, no arribaren acabar o canviaren de centre, als que no conec per incoporar-se al Preu desde el Claret, a les xiques de les Dominiques,... a TOTES I A TOTS, espere abraçar-vos i cel·lebrar junts el NOSTRE ANIVERSARI. 

 Una curiositat... Som la promoció del 69. Ara vos demane que mireu l'orla i que conteu... Sí, 18 xiques i 51 xics; TOTAL... 69. CASUALITATS??? 

 Vicent Albiñana