Senyors, el
que semblava impossible s'ha produït..
Com en
els Jocs Olímpics, els de La Canal van agafar el testimoni l'any passat al
Genovés prometent una cita inoblidable per aquest any i efectivament han complit.
Començant
pel "partidet", aquesta vegada així l'hem de denominar degut a la
reducció obligada de les dimensions del terreny de joc en funció del nombre de
jugadors participants (a mi en concret em va encantar...) molt entretingut i
amb victòria final dels "rojos" (pel color de la samarreta...) per
3-2 en jugada personal del Chema a les acaballes del matx, pràcticament la
última jugada cosa que dona idea de lo disputat que va estar. Sense cap tipus
d'incidència degut a la esportivitat amb què es van comportar tots dos equips
sota la batuta del "referee" Enrique Muñoz "Koka". A
destacar la inevitable absència del Miliet plenament justificada pel seus
compromisos sòcio-polítics, i compensada amb la seua posterior
presència en el dinar, així com la del nostre "Presi" del que
aquesta vegada no hem tingut notícies. Esperem recuperar-lo en la pròxima edició
.
I passem
al dinar. I senyors, això si que va ser "de traca i mocador". Quin
dinarot!!! Composat per uns entrants exquisits on destacava un "pulpo a
la galega" deliciós, complementats amb un segon "de
categoria" : "carne a la piedra", els millors filets de buey
i vedella que jo recorde haver menjat (i no és per fer la pilota val ?), tot regat amb bons vins i culminat amb el corresponent cava per brindar a la
salut d'aquest retrobament anual del que tant gaudim i per a que es vaja
continuant en els propers anys.
Des d'ací
el meu agraïment a Enrique i Vicente per haver-nos proporcionat aquesta
vivència. Queda pendent, per descomptat, la propera paella a carrèc del
"chef" Vicente Garcia allà cap a l'estiu...
Com cada
any també, siga en un hort o en un altre, vam ( o millor dit vaig ) procedir a
la ritual recollida de taronges (a Barcelona no se'n troben d'estes ) i vàrem
acabar la festa a la Plaça del Mercat on, uns quants, encara vàrem fer unes
cervesetes .
No vull
acabar sense destacar l'immens reportatge fotogràfic del que disposem, a
càrrec del nostre company Migue i del col·lega Vicent Martínez sempre disposats
a immortalitzar aquestes trobades.
I
finalment vull fer esment d'un fet especial: el que, per primer cop aquest
any hem estat via " watsap" ( que gran és la tecnologia!!! ) en
contacte "durant el dinar, i a partir d'ara permanentment, amb el
nostre estimat Rafa Pastor "Mister" al qual des d'ací li envie una
forta abraçada i la promesa de fer-li una visita en la pròxima primavera perquè
m'he enterat que a Porto hi ha un gran ambient de "tango"...
Au!!
Besets per tothom i fins la propera
Damià. jubilalat del 69
Comments
Post a Comment