Socarrats
1707-1714
La novel·la Socarrats 1707-1714 s’inclou dins la narrativa històrica i barreja
la ficció i la documentada història de la desfeta de Xàtiva a mans dels
vencedors de la batalla d’Almansa. La Guerra de Successió es clou amb la
presència a Barcelona dels mateixos maulets i miquelets que van poder abandonar
la ciutat màrtir i van continuar lluitant per la mateixa causa.
La ciutat de Xàtiva viu els episodis més
tràgics de la seua historia i esdevé, per sempre, símbol i bandera dels homes i
dones que no es resignen ni accepten les condicions de vida i cultura que ens
són alienes i se'ns imposen per un dret de conquesta, reiteradament exercit.
Resseguint el curs de l’any, la novel·la
ens descriu la vida d’un poble que viu moments de lluita i d’esperança per un
futur millor que malauradament no va ser possible.
Sens dubte, un homenatge als maulets –com
diu la llegenda al monument del portal de Sant Francesc– “per l’heroica defensa
de la ciutat cremada en 1707 per Felip V en la lluita pels furs valencians”, i
un homenatge també al general Joan Batista Basset, amb qui la història ha estat
tremendament injusta.
Com passa a totes les guerres les grans
ideologies generals que les mouen, a mesura que el zoom les apropa a nosaltres, van convertint-se en idearis grupals,
molt sovint en sentiments personals –entre senyor i servidor– i, de vegades,
desapareixen... Així, el pla general dels regnes d’Europa, els plans mitjans de
castellans felipistes i d’ aragonesos i catalans austriacistes, esdevenen a
Xàtiva en primers plans de maulets i botiflers.
Són els fets històrics, com si d’una
riuada es tractés, que tot ho arrossega. Cap més explicació cal que les pròpies
i aleatòries circumstàncies que hom viu en cada temps i en cada lloc: Xàtiva,
1707.
Autor i editor
Comments
Post a Comment