El dia exacte que Damian complia els seixanta, xatejàrem via whats-app com era costum i em va comentar sense donar-li la menor importància que anava a sopar amb uns amics per celebrar en petit comitè seu aniversari i jubilació.
L'endemà li vaig trucar perquè m'explicara com havia anat el sopar i com era llarg d'explicar reprenérem la conversa via Skype, us adoneu que els jubilats estem al dia.
Ara com tots sabeu, el que es porta és la festa sorpresa i Damian va ser obsequiat amb una, i mira per on el seu germà Toni va formar part d'ella.
Aci us deixe la seua crònica, que per cert, l'havia publicat com a comentari i ara li donem la importància que mereix
FESTA SORPRESA
El divendres 5 d’abril agafava el tren cap a Barcelona on arribava a les 16.37h.
Imma va venir a per mi amb el cotxe.
Quan va ser l’hora, a les 20.00h, estàvem a ca Jose i Seo juntament amb la resta de companys i amics que en nombre de 14, sense comptar les absències per malaltia, esperàvem l’arribada del Damià, que havia nascut ara feia 60 anys i ens disposàvem a celebrar-ho per sorpresa d’ell.
Va ser una relativa vetlada en relatiu petit comité. És a dir, atenent a l’edat dels tertulians, va ser un capvespre moderat que, exempt d'excessius escarafalls, no s'hi va perllongar molt més enllà de l'endemà. Trobada dominada per la sorpresa, ingenuïtat, "enveja sana", i per les colorides històries commemoratives comunes repassades pels muntatges audiovisuals treballats pels amics Jose i Imma i nodrits tots per les vitualles que ens havia preparat la Seo.
La sorpresa i la cara trasmudada la va posar el Damià quan hi anàvem apareixent aquells amb qui no contava al so de l'himne Gaudeamos igitur en versió light, és a dir, no vàrem cantar les estrofes omeses als esdeveniments cultes:
"Vivant omnes virgines,
faciles, formosae
vivant et mulieres
tenerae, amabiles
bonae, laboriosae".
Per si no ho he dit: es tractava també de la seua festa de jubilació.
La ingenuïtat la va posar el Damià en acceptar-la, en no haver sabut llegir el que se li estava preparant (o no voler veure-ho). La burla la vàrem fer els altres a costa d'aquesta beneïda ingenuïtat. Quan coneixes el Damià i la seua confiança en els altres comprens els amics que té i el que són capaços de fer per ell, o per "enganyar-lo".
L'enveja sana la patírem aquells que, no estant en la meitat de bona forma física que ell, no sabem que ens depararà el futur, a causa de no sé quines històries de retalls... (També deguérem parlar de política).
Les converses van transcórrer també a tall del que es traslluïa de les imatges –inenarrables algunes− de la vida d'un bon professor de matemàtiques en una pell de ballarí.
El resum el va fer Damià en la seua intervenció de brindis quan va dir "us estimo" i és que, quan tens amics i companys que t'estimen el discurs pot ser curt, la vida compartida, llarga.
I el Damià és així, el xiquet de Xàtiva de 60 anys. El Damià és... és... el meu germà.
TONI GAR CA