Quan vam publicar el post de Damià no teníem notícia del seu comiat de classe ni del dels amics, hui comencem amb el ball de comiat amb què va obsequiar els alumnes, ni mes ni menys que, PSY - GANGNAM STYLE, que com saben els joves està a l'última i com voreu Damian també. Continuarem donant-li bola.
Damià, Damian tant se val
El divendres 5 d’abril agafava el tren cap a Barcelona on arribava a les 16.37h.
ReplyDeleteImma va venir a per mi amb el cotxe.
Quan va ser l’hora, a les 20.00h, estàvem a ca Jose i Seo juntament amb la resta de companys i amics que en nombre de 14, sense comptar les absències per malaltia, esperàvem l’arribada del Damià, que havia nascut ara feia 60 anys i ens disposàvem a celebrar-ho per sorpresa d’ell.
Va ser una relativa vetlada en relatiu petit comité. És a dir, atenent a l’edat dels tertulians, va ser un capvespre moderat que, exempt d'excessius escarafalls, no s'hi va perllongar molt més enllà de l'endemà. Trobada dominada per la sorpresa, ingenuïtat, "enveja sana", i per les colorides històries commemoratives comunes repassades pels muntatges audiovisuals treballats pels amics Jose i Imma i nodrits tots per les vitualles que ens havia preparat la Seo.
La sorpresa i la cara trasmudada la va posar el Damià quan hi anàvem apareixent aquells amb qui no contava al so de l'himne Gaudeamos igitur en versió light, és a dir, no vàrem cantar les estrofes omeses als esdeveniments cultes:
"Vivant omnes virgines,
faciles, formosae
vivant et mulieres
tenerae, amabiles
bonae, laboriosae".
Per si no ho he dit: es tractava també de la seua festa de jubilació.
La ingenuïtat la va posar el Damià en acceptar-la, en no haver sabut llegir el que se li estava preparant (o no voler veure-ho). La burla la vàrem fer els altres a costa d'aquesta beneïda ingenuïtat. Quan coneixes el Damià i la seua confiança en els altres comprens els amics que té i el que són capaços de fer per ell, o per "enganyar-lo".
L'enveja sana la patírem aquells que, no estant en la meitat de bona forma física que ell, no sabem que ens depararà el futur, a causa de no sé quines històries de retalls... (També deguérem parlar de política).
Les converses van transcórrer també a tall del que es traslluïa de les imatges –inenarrables algunes− de la vida d'un bon professor de matemàtiques en una pell de ballarí.
El resum el va fer Damià en la seua intervenció de brindis quan va dir "us estimo" i és que, quan tens amics i companys que t'estimen el discurs pot ser curt, la vida compartida, llarga.
I el Damià és així, el xiquet de Xàtiva de 60 anys. El Damià és... és... el meu germà.