El passat 28 de desembre, un any més, els del 69 tornàrem
a veure’ns les cares. Aquesta vegada, fou el camp de futbol de Genovés el que
va acollir el tradicional partit. La manca, cada vegada major nombre de membres
del 69, i és que la vellesa no perdona, es troben al dic sec. Uns per malalties
diverses, altres per lesions (hi ha que encara es pensa que té setze anys) i
altres, per què no dir-ho, per gossera no es posen els calçotets curts i, amb
l’orgullosa samarreta del 69, i fan que es tinga que buscar entre amics i
coneguts d’altres guerres, el personal suficient per a tenir un onze titular.
Això sí, el Damià, el Pep Gutierrez, l’Emili Llopis no faltaren a la cita i
compliren més de l’esperat. Front a ells, un grup de joves, molts d’ells, de
Genovés, els ho posaren difícil. El partit, baix la sapiència i ben quefer
d’Antoni Martínez, transcorregué amb absoluta esportivitat, no calia esperar
altra cosa, i encara que els nostres es posaren per davant al marcador, l’equip
contrari reaccionà i li va pegar la volta però el ben fer dels nostres, la fe
amb la remuntada va donar els seus fruits i aconseguiren l’empat per dues
vegades.
La parròquia, entre festejos, aplaudiments i algun que
altre glop de “Fino” i “Manzanilla” que Eugeni va tenir a bé
dur d’una de les seues escapades a Andalusia i mentre pelaven algun que altre
llagostí (de la mar, que ningú pense que els havien trobat entre tarongers) va
agrair l’espectacle proporcionat pels esportistes.
J.LL. Borredà
Comments
Post a Comment