CRÒNICA II



Els del 69 ja van fent-ne més de 60
(Al camp de futbol del Genovés)
I
A l’entrada de Genovés, venint de Xàtiva hi ha una redona que a la dreta ho indica: Camp de futbol. No recorde si tenia nom específic, caldria preguntar-ho. Jo no em vaig adonar. Vaig enfilar-me amunt i amunt per una costera asfaltada que vorejava el poble a l’esquerre i els camps de tarongers abancalats a la dreta. A tres-cents metres més amunt, la ruta trenca a la dreta travessa un estret barranc i de seguida gires a esquerre puges encara cent metres i arribes a una tanca enreixada on hi ha un aparcador.
Són les 11.45 sembla que ja haurà començat el partit –em deien que era a les onze- però hi ha pocs vehicles aparcats. Deixe el meu a l’esquerra mirant de cara el camp de gespa molt igualada i me n’adone que és massa perfecte perquè siga natural. A l’interior observe alguna cara coneguda entre el reixat. L’Eugeni el Xino i el Ximo Vila Tortosa traginen amb unes bosses de plàstic escampades al sol tebi de l’hivern.
L’edifici de rajola cara vista sembla bastant nou i les instal·lacions netes i arranjades. Em trobe de cara amb l’Emilio Fèlix Sala Benimeli.
-Xè Paquito – L’abraçada no es fa esperar. Hi ha també el Miquel Herrero, encaixada de mans. Continue cap endins. Hi ha l’Emilio Llopis, l’Alcalde de Genovés. Jo no sabia que teníem un alcalde en el grup i em diu que ell si que jugarà en l’equip dels del 69, molt bé. Salude uns tants em diuen que són col·legues de l’Institut del Josep de Ribera, més joves que nosaltres i que són de l’altre equip amb qui compartim. Martínez el secretari i uns altres companys. Hi ha també el Pepe Gutiérrez Vela i el germà Loren que jugaran en el nostre, encaixades de mans. Se m’acosta, posat amb tern gris, camisa blanca i corbata fosca el senyor president Enrique Bolinches, abraçada fraterna.
Francesc Collado, Nadal – Gener 2013

Comments