Comiat a Carlos Martí

Els treballadors que fan bé el seu treball i gràcies al seu esforç, l'empresa per a la que presten els seus serveis obté un compte de pèrdues i guanys sanejat, al final de l'exercici econòmic reben una recompensa per la seua aportació a l'èxit dels objectius previstos. Els empresaris, per la seua banda, si complixen bé amb el seu treball es recompensen amb uns suculents dividends. I els professors? Senzillament res, bo, la satisfacció que transcorregut un cert temps et trobes amb un exalumne, es recorde de tu i diga que la teua labor va contribuir a formar-se tant intel·lectual com personalment, independentment que siga enginyer, metge, comerciant o treballador del metall. Doncs bé ací té Carlos un xicotet dividend a compte de la seua vasta labor de professor de part d'un alumne del curs que tutoritza.

Quan em van dir que te n'anaves, que anaves a jubilar-te, em vaig disgustar molt. Em vaig sentir malament. M'havia acostumat a la teua forma de fer classe i a la teua forma tan expressiva d'explicar les coses. M'agradava i em sentia a gust en classe. De sobte vaig recordar un llibre que he llegit fa poc, titulat 'El Petit Princep'. I del capítol del rabosot i el Petit Princep. Vaig comprendre que igual que el Rabosot, jo també havia sigut domesticat. I per això em sentia tan malament. Per a mi Carlos és diferent dels altres mestres, perquè és 'el meu' mestre, i això ho fa únic, com ho era el Petit Princep per al Rabosot."

"'- Adéu. - va dir el Rabosot - Heus ací el meu secret. És molt simple: no es veu bé sinó amb el cor. L'essencial és invisible als ulls'.

Fins Sempre.

Joan Albiñana. Tercer B.