XIMO MARTINEZ

PRIMER SETEMBRE SENSE XIMO 

Ximo Martinez Juan el meu amic i company ha mort. El diumenge 16 de setembre pel matí ens sorprengué la dura notícia, estàvem a l'institut Josep de Ribera, enllestint els horaris quan  una telefonada ens colpejà a mi i a la resta dels companys de la junta directiva. Estàvem a la secretaria, asseguts a les taules del personal administratiu, com si el destí hagués preparat una macabra casualitat. Era el primer any , des de feia més de 20 que Ximo no estava en aquella secretaria al mes de setembre, però us puc assegurar que a poques persones he tirar tant a faltar en un mateix lloc i en una data específica com ho vaig fer aquest setembre sense Ximo a la secretaria, per que Ximo és per a mi setembre, les actes, la matrícula, els grups i llistats d'alumnes, els nervis perque la feina s'acumula, els dinars en la secretaria per acabar-la a temps,... però també era molt més, era l'amic que després de les vacances ens retrobàvem, era la normalitat després de la anormalitat estival, eren els esmorzars per a parlar d'allò diví i d'allò humà , de la família , de la vida, d'eixa vida que li ha sigut arrebatada injustament després d'una duríssima malaltia, que no li ha  permés realitzar tants projectes que tenia ( el viatge a Praga amb Pepi, les estances a Sevilla amb Laura i Jose, els esmorzars que ens hauria d' haver convidat i jo a ell). El dilluns 17 tingué lloc el soterrament a L'Alcúdia de Crespins .A l'església del poble hi acudírem moltíssima gent: professors del Ribera i d'altres centres del voltant,en  actiu i molts ja jubilats com ell, personal administratiu del Ribera i d'altres centres, conserges, companys de la promoció del 69, familiars, amics i coneguts del poble, però independentment del estatus o condició laboral tots estàvem units pel dolor i per l'estima que sentiem cap a Ximo, perque ell era més que un administratiu eficient, era una persona enamorada de la vida, un marit enamorat de la seua dona, un pare enamorat de la seua filla, un iaio enamorat del seu net, un company que estimava vertaderament als seus amics i amigues, i a la seua vegada ell rebia l'amor de tots, per que Ximo era una persona apassionada, i com a tal s'entregava sense reserves tant en la feina, com en l'amor, com en l'amistat. Quan la vida s'acaba el record perdura entre les persones que l'han estimat,  i Ximo perviurà llargament entre nosaltres, i setembre em recordarà sempre a Ximo. Descansa en pau.  

Enric Martinez