El passat dia 22 de desembre, com és habitual al nostre centre, l’IES. Josep de Ribera, tancàvem el trimestre i l’any amb el tradicional claustre de Nadal. Però enguany era especial, ho havíem pogut constatar amb la presència alguna estona abans d’antics companys. El motiu que els havia portat de nou a l ‘institut no era altre que la jubilació d’un bon amic Joaquin Martínez, Ximo, que després de 23 anys de servei en la secretaria del centre, enguany s’acomiadava de nosaltres per a gaudir d’una merescuda jubilació. Acabat el protocolari claustre, va tindre lloc l’acte d’acomiadament de Ximo, el qual estava acompanyat de companys, d’amics i de la seua família la seua dona Pepi, la seua filla Laura i el seu nét Jose.
L’acte començà amb les emotives paraules del Director Jacint Martínez, el qual destacà l’excel.lent tasca professional que Ximo ha desenvolupat al llarg d’aquestos anys a la secretaria del centre, també recordà moments i situacions personals que han compartit tots dos, destacant la quasi coincidència entre el nomenament de Jacint com a director i l’arribada pocs anys després de Ximo a la secretaria. Més de vint anys que com tots podem imaginar donen per a moltes històries, anècdotes, records, etc. En finalitzar el seu parlament el director va lliurar una placa en reconeixement a la gran tasca professional de Ximo, i a més a més li vam entregar alguns regals de part dels companys.
També prengué la paraula Ricard Juan, el qual amb un bell parlament farcit de metàfores i símbols, entrellaçant la tasca professional de Ximo i la seua bonhomia, omplí el saló d’actes d’afectuoses paraules cap al nostre company i d’alguna que altra llàgrima entre els assistents... Les seues companyes de la secretaria, Mª Carmen i Neus, li entregaren un ram de flors , al mateix temps que li dedicaven unes paraules, enmig d'una emoció que difícilment podien controlar i amb l’extranya contradicció que al seu interior es debatia, s’alegraven pel company que podria passar més temps amb la dona , la filla i el nét, a cavall entre l’Alcúdia i Sevilla, però també sentirien molt la seua absència en la tasca diària, l’esmorzar, el café, les xarrades i les confessions.
En darrer lloc i tancant l’acte Emilio Sala va prendre la paraula. Hem de reconèixer que amb el seu discurs es va emportar com un vent fresc, l´atmosfera un poc pesarosa que s’havia anat creant a la sala, i sent fidel al seu caràcter i tarannà, Emilio omplí l’escenari d’anècdotes , referències a l’època estudiantil que van compartir a aquest mateix institut, a l’agermanament que sentien els dos amb aquella terra andalusa que els feia sentir joves i alegres, Sevilla, i l’estima pel mateix club de futbol, “mucho Betis”, i com no, vam poder gaudir de la projecció d’un excel.lent audiovisual, amb la col.laboració de la nostra excompanya Adela Ruiz que posà la veu a les fotografies d’un adolescent Ximo a l'institut, servint a la Pàtria, en ambients familiars i professional del dilatat temps que ha compartit amb nosaltres.
Acabats els diferents parlaments, l’homenatjat ens dedicà unes paraules d’agraïment i tots plegats anàrem a dinar a Casa la abuela, on continuàrem compartint al voltant de la taula d’agradables i divertides anècdotes.
Ara Ximo, gaudeix del merescut descans que t’has guanyat amb el teu treball diari, any rera any. Quantes matrícules formalitzades al mes de juliol i setembre, quantes llistes de cursos confeccionades al mes de setembre, quantes actes reomplides i revisades a les diferents avaluacions , quantes beques recollides i entregades ,quants llibres d'escolaritat enllestits per al selectiu, quants certificats, alguns de difícil localització entregats. Ara que els funcionaris i la gestió pública estem tan qüestionats tu eres el model del treball ben fet, de la dedicació més enlla de l’horari i de vegades del calendari, sense esperar res més que el teu exigu sou i la satisfacció personal de la tasca ben feta, i tot açò sense perdre mai la compostura, ni l’educació ni les maneres, tot i que de vegades tenies motiu per a fer-ho. Moltes gràcies per ser un exemple de professionalitat i una gran persona. Continuarem quedant per algun que altre esmorzaret.
L’acte començà amb les emotives paraules del Director Jacint Martínez, el qual destacà l’excel.lent tasca professional que Ximo ha desenvolupat al llarg d’aquestos anys a la secretaria del centre, també recordà moments i situacions personals que han compartit tots dos, destacant la quasi coincidència entre el nomenament de Jacint com a director i l’arribada pocs anys després de Ximo a la secretaria. Més de vint anys que com tots podem imaginar donen per a moltes històries, anècdotes, records, etc. En finalitzar el seu parlament el director va lliurar una placa en reconeixement a la gran tasca professional de Ximo, i a més a més li vam entregar alguns regals de part dels companys.
També prengué la paraula Ricard Juan, el qual amb un bell parlament farcit de metàfores i símbols, entrellaçant la tasca professional de Ximo i la seua bonhomia, omplí el saló d’actes d’afectuoses paraules cap al nostre company i d’alguna que altra llàgrima entre els assistents... Les seues companyes de la secretaria, Mª Carmen i Neus, li entregaren un ram de flors , al mateix temps que li dedicaven unes paraules, enmig d'una emoció que difícilment podien controlar i amb l’extranya contradicció que al seu interior es debatia, s’alegraven pel company que podria passar més temps amb la dona , la filla i el nét, a cavall entre l’Alcúdia i Sevilla, però també sentirien molt la seua absència en la tasca diària, l’esmorzar, el café, les xarrades i les confessions.
En darrer lloc i tancant l’acte Emilio Sala va prendre la paraula. Hem de reconèixer que amb el seu discurs es va emportar com un vent fresc, l´atmosfera un poc pesarosa que s’havia anat creant a la sala, i sent fidel al seu caràcter i tarannà, Emilio omplí l’escenari d’anècdotes , referències a l’època estudiantil que van compartir a aquest mateix institut, a l’agermanament que sentien els dos amb aquella terra andalusa que els feia sentir joves i alegres, Sevilla, i l’estima pel mateix club de futbol, “mucho Betis”, i com no, vam poder gaudir de la projecció d’un excel.lent audiovisual, amb la col.laboració de la nostra excompanya Adela Ruiz que posà la veu a les fotografies d’un adolescent Ximo a l'institut, servint a la Pàtria, en ambients familiars i professional del dilatat temps que ha compartit amb nosaltres.
Acabats els diferents parlaments, l’homenatjat ens dedicà unes paraules d’agraïment i tots plegats anàrem a dinar a Casa la abuela, on continuàrem compartint al voltant de la taula d’agradables i divertides anècdotes.
Ara Ximo, gaudeix del merescut descans que t’has guanyat amb el teu treball diari, any rera any. Quantes matrícules formalitzades al mes de juliol i setembre, quantes llistes de cursos confeccionades al mes de setembre, quantes actes reomplides i revisades a les diferents avaluacions , quantes beques recollides i entregades ,quants llibres d'escolaritat enllestits per al selectiu, quants certificats, alguns de difícil localització entregats. Ara que els funcionaris i la gestió pública estem tan qüestionats tu eres el model del treball ben fet, de la dedicació més enlla de l’horari i de vegades del calendari, sense esperar res més que el teu exigu sou i la satisfacció personal de la tasca ben feta, i tot açò sense perdre mai la compostura, ni l’educació ni les maneres, tot i que de vegades tenies motiu per a fer-ho. Moltes gràcies per ser un exemple de professionalitat i una gran persona. Continuarem quedant per algun que altre esmorzaret.
ENRIC MARTÍNEZ
Comments
Post a Comment