A l’amic Juan Iñíguez
L’altre dia vaig rebre una trucada de l’amic Benimeli anunciant-me la propera jubilació de Juan Iñíguez i em va demanar si podía escriure unes ratlles. No tinc massa costum de fer estes coses però vaig accedir-hi. Nomès penjar ja vaig pensar que m’havia precipitat perquè això implicava posar en marxa la maquinària de la memòria i la veritat és que ja no estem per determinats exercicis.
Han passat més de 40 anys des que un bon dia va entrar per la porta de l’aula un “pipiolo” molt jove tot ell entrajat ( em sembla que era la norma aleshores) ,entre seriós i no gaire atemorit, (de seguida va demostrar les seves dots de “mando en plaza” o siga, va treure el seu “caràcter”), que va resultar ser el Professor de Matemàtiques que tindríem al llarg d’aquell curs i el següent, amb la sana intenció que va exhibir quasi des del primer dia, d’ensenyar-nos ni més ni menys que Àlgebra Moderna ( recordeu allò dels” Grupos , Anillos, Cuerpos Quadraditos i Asteriscos”? doncs aixó ) En la perspectiva actual ,si ho haguèrem d’explicar huí , els profes de Mates hauríem d’eixir per cames.
Jo escric estes linies des de l’honor que m’atorgue jo mateix , d’haver sigut el seu primer deixeble en seguir les seuees passes professionals ja que el Juan Iñìguez s’estrenava amb nosaltres com a docent i dels dos alumnes seus que varem acabar la carrera ( Rafael Pastor “Mister” i un servidor) nomès jo vaig tindre la “gosadia” de dedicar-me a l’ensenyament de tan “poc estimada” ( al menys huí en dia)disciplina.
La veritat és que no hem tingut massa contacte durant tots estos anys sobre tot pel fet que jo vaig seguir el trajecte docent que em va portar fins a Barcelona que és des d’ on exercisc des de fa 25 anys i des d’on estic tractant de viatjar en el temps , i que les meues visites al poble tot i ser freqüents , solen ser curtes de durada.
No obstant si que recorde un dels darrers, i molt agradable per cert , contactes amb l’homenatjat, i va ser el fet d’haver-me assessorat , dirigit i facilitat molt la feina per obtindre el CAP ( Certificat d’Aptitud Pedagògica) en haver acabat la carrera , cosa que em permetria posteriorment treure les opos i poder així encaminar la meua vida professional seguint l’estela del mestre. La última vegada que varem coincidir va ser ,evidentment, en la celebració dels 25 anys de l’acabament del Batxillerat , i va ser una trobada més aviat fugaç, de la que ja ha transcorregut més d’una dècada.
No sé si ho podré fer personalment per això de la coincidència de dates, però en tot cas des d’ací li envie les meues més sinceres felicitacions i desitjos de que tot li vaja de la millor manera possible en esta nova etapa que acaba d’encetar , a l’amic Juan Iñíguez.
Una abraçada: J. Damià Garcia Carbonell ( Damian)
Comments
Post a Comment