JUAN ÍÑIGUEZ VI

Ciutat adolescent
(1965-1970)

"Vivi
come vive una pietra,
come la terra dura.
E ti vestono sogni
movimenti singulti
che tu ignori. Il dolore
come l'acqua di un lago
trepida e ti circonda."
Cesare Pavese, Poesie del disamore

"Tot el que sabem del món és incomplet, és inexacte. Cada dia se'ns presenten dades i més dades que anul.len un coneixement previ, el mutilen o l'eixamplen. Com que aquest coneixement és incomplet, és com si no sabéssem res."
Witold Gombrowicz, Pornografia

"Mira que passes sense saviesa
pel vell camí fressat, tan sols un cop,
i que la veu de sobte cridarà
el secret nom que porta en tu la mort."
Salvador Espriu, El caminant i el mur

Xàtiva, Institut Josep de Ribera

Perquè la vida no espera, tots érem entre tots nosaltres, uns imperfets trobats, espines de queixalada, espant de tot sants, singular croada de benemèrita hipòtesi educativa. Reacció de corbata i fru-fru de camisa alba, jaqueta marina i pantalons d'un gris rovellat. Sangonosa espinarda de llicenciat “vidriera” en una inoportuna diada d’aladrocs, papers i papes i olives farcides d’anxova; vermouth o cervesa...
I heus ací! Qui sap lo, travessant l'empedrat irregular del claustre assoleiat de primavera d'hivern, on Don Àngel Lacalle, el represaliat, mastega un caliquenyo sota les dents rennegrides, mig corcades; s'aferra al muscle del delegat, el qual, amb servitud difusa, li porta la cartera esbotifarrada, repleta de llibres desencolats, mentre mormola entre dents de memòria velles paraules ineluctablement descarnades: "Efiurundur mulas bellicas accipiunt terram nostras, inclitas crossas desiderarent quodque bastardas hostes attacaverunt..."
I res no canvia de lloc, al cadafal corcat, ran de la finestra i sota la pissarra. A dalt Guerri o més aviat guerricabeitia planxat, enterc i estirat. O Morro destemprat, o arrugat i de gaidó corrent el passadís i amb la bava torta degotant, medita la magnitud de R.
Oh! Soriano s’esgargamella amb la galindaina: "Gabriela, adonde miras? acaso no ves lo que me cuelga al reves? Alegres noches pasé junto a tu bacora, mas pienso yo ahora cuando me la casqué." Li fa la competència a la matrícula d'honor de don Ángel al compositor d'aquesta perla: "Porque no engraso los ejes me llaman abandonao si a mi me gusta que suenen pa qué los quiero engrasoaos" SEGUIR LLEGINT

Per a Josep Lluís Bausset, Ángel Lacalle, Juan Íñiguez i alguns altres professors/es
Francesc Collado, Foios, Juny 2010