PRIMER DIA DE CLASSE
Que ve “D. Juan! Que ve “D. Juan”!
Les poques xiques que en aquell primer dia de curs, allà per l’octubre del .1968 s’atrevien a estudiar Ciències (vivíem a altra galàxia), s’allisaven els cabells, es pessigaven les galtes per a fer-les entrar en color i tractaven, amb els dits, d’allargar-se les parpelles en un intent de mostrar la seua bellesa i joventut desdibuixades baix les dolentes faldes i camises dels uniformes.
Sheriff, què passa? – preguntà “el Rateta” intrigat –
Això, això, què passa? – insistí “el Llarg” – S’han tornat boges?
No què va!. – contestà “el Sheriff” complaent – Ara tenim matemàtiques i ve el nou professor que li diuen “Juan”
I tu saps qui és? – li preguntà “el Xino” – Quan ho dius així és perquè ja saps qui és i com és.
Doncs sí, l’he vist aquest matí. Anàvem l’Emili i jo. – i aparegué Emili al sentir-se nomenat – quan l’hem vist arribar. No sabíem qui hi era però “D. Manuel” ens ho ha aclarit de seguida. És jove, no molt major que nosaltres i això ha rebolicat a les xiques ... elles son diferents – afegí allargant la frase –
Hi que ho digues – intervingué “el Beni” – No n’hi una d’elles que estiga bé. No se’n salva cap.
Això és de veres. – reafirmà “el Roig” amb la seua autoritat.
Xé!. Calleu i tingueu trellat!. Que mai heu tingut trellat. – s’escoltà la veu de Miquel, el bessó del Genovés –
( i és que aleshores nosaltres estàvem en la figuereta com aquell que diu mentre les xiques ja eren gairebé unes senyoretes. Final feliç per a l’adolescència). Seguir llegint
BIGOT un del 69
Comments
Post a Comment