Unes paraules per a Juan: professor, company, amic
.
.
Amb motiu de la jubilació de Juan Luis Íñiguez, estic recordant molts moments de la meua vida, moments i records que em fan somriure i reviure... Curs del 69, número bonic i redó, curs acadèmic de 1968-69 en què vaig tindre la sort de comptar amb Juan Íñiguez com a professor de matemàtiques.
Pel setembre del 68, estàvem matriculant-nos per a cursar 6é de batxiller ( el 3r de BUP de fa uns anys o el 1r de batxiller actual) i jo, amb el meu caràcter tan especial, informava als meus amics que m'havia assabentat que el nou professor de matemàtiques era molt jove però que ningú sabia qui era ni com era. Juanma Sancarlos deia que sí que sabia alguna cosa més, que li havien dit que, malgrat ser molt jove, ja tenia l'oposició aprovada... Sentíem gran expectació per conéixer aquell jovenet que ens ensenyaria matemàtiques, perquè, després de tindre com a professors de matemàtiques a Victoria Gómez i a Antonio Vila, amb les matemàtiques “de tota la vida” teníem curiositat per saber què ens depararia el jove matemàtic amb l'oposició aprovada... Pensàvem que seria llest, per tenir la plaça!
Va arribar, tot jovenet, tot pentinadet, tot arranjadet, amb la seua jaqueta molt ben abotonadeta, tot tímid sobretot quan havia de mirar les meues companyes (totes guapotes elles)... Va arribar amb la seua teoria de conjunts... Quina novetat! Damunt era innovador! Ens va captivar. La matemàtica de Victoria Gómez i d'Antonio Vila quedava endarrerida... Entràvem en l'era de la matemàtica moderna de la mà de Juan Íñiguez.
Em ve a la ment, també, posats a recordar, que, en l'assignatura de Filosofia, gràcies en part a la teoria de conjunts de Juan Íñiguez i en part a la lògica matemàtica que ens explicava el professor de Filosofia Antonio Ferraz... Si haguera de resumir en poques paraules el que va significar aquell 6é de batxiller pel que fa a les matemàtiques, diria “Canvi qualitatiu”.
Després va venir el Preu i amb ell el servei militar de Juan, així que el teníem amb intermitències... Va ser un curs un poc estrany, amb uns problemes d'astronomia que estudiàvem i amb què gaudíem...
Juan va ser un professor dels que guarde en el meu record com a bon professor i en el cor com a amic. Vaig rebre'l al Ribera com a alumne que era jo i l'acomiade al Ribera com a company... Coses de la vida!
Que gaudesques de la vida que ara t'espera, Juan, lluny de la pissarra (te'n lliures de la digital), lluny de l'ESO (te'n lliures dels, amb perdó i des de l'estima que es puga implicar, alumnes de l'ESO), i prop de la teua dona, companya i amiga, Lolita. A viure les vacances els dos, que vos ho mereixeu!
Pel setembre del 68, estàvem matriculant-nos per a cursar 6é de batxiller ( el 3r de BUP de fa uns anys o el 1r de batxiller actual) i jo, amb el meu caràcter tan especial, informava als meus amics que m'havia assabentat que el nou professor de matemàtiques era molt jove però que ningú sabia qui era ni com era. Juanma Sancarlos deia que sí que sabia alguna cosa més, que li havien dit que, malgrat ser molt jove, ja tenia l'oposició aprovada... Sentíem gran expectació per conéixer aquell jovenet que ens ensenyaria matemàtiques, perquè, després de tindre com a professors de matemàtiques a Victoria Gómez i a Antonio Vila, amb les matemàtiques “de tota la vida” teníem curiositat per saber què ens depararia el jove matemàtic amb l'oposició aprovada... Pensàvem que seria llest, per tenir la plaça!
Va arribar, tot jovenet, tot pentinadet, tot arranjadet, amb la seua jaqueta molt ben abotonadeta, tot tímid sobretot quan havia de mirar les meues companyes (totes guapotes elles)... Va arribar amb la seua teoria de conjunts... Quina novetat! Damunt era innovador! Ens va captivar. La matemàtica de Victoria Gómez i d'Antonio Vila quedava endarrerida... Entràvem en l'era de la matemàtica moderna de la mà de Juan Íñiguez.
Em ve a la ment, també, posats a recordar, que, en l'assignatura de Filosofia, gràcies en part a la teoria de conjunts de Juan Íñiguez i en part a la lògica matemàtica que ens explicava el professor de Filosofia Antonio Ferraz... Si haguera de resumir en poques paraules el que va significar aquell 6é de batxiller pel que fa a les matemàtiques, diria “Canvi qualitatiu”.
Després va venir el Preu i amb ell el servei militar de Juan, així que el teníem amb intermitències... Va ser un curs un poc estrany, amb uns problemes d'astronomia que estudiàvem i amb què gaudíem...
Juan va ser un professor dels que guarde en el meu record com a bon professor i en el cor com a amic. Vaig rebre'l al Ribera com a alumne que era jo i l'acomiade al Ribera com a company... Coses de la vida!
Que gaudesques de la vida que ara t'espera, Juan, lluny de la pissarra (te'n lliures de la digital), lluny de l'ESO (te'n lliures dels, amb perdó i des de l'estima que es puga implicar, alumnes de l'ESO), i prop de la teua dona, companya i amiga, Lolita. A viure les vacances els dos, que vos ho mereixeu!
Comments
Post a Comment