CONSUELO GARCIA

IN MEMORIAM 

CONSUELO GARCIA

La divisió territorial en comarques  no és un concepte nou ni molt menys, de fet en  les últimes dècades del segle passat, el seu estudi des del marc de la descentralització del territori ha estat una prioritat, encara que amb resultats diversos i escassos a la nostra comunitat.

Nosaltres –pura avantguarda- vam sentir parlar de  comarques en 1963 quan, acabats d’entrar a l’ institut, encetàvem les classes de Geografia d’Espanya de la mà de Consuelo García Grau. L’estudiàvem per comarques, començant per les de la província de Leon: “el Bierzo y la Maragateria”.

De les comarques valencianes no recorde absolutament res, ni tan sols fins quin punt coincidien amb la comarcalització proposta per la Generalitat Valenciana en 1987.

 Consuelo, professora educada, amb paciència i tranquil·litat suavitzava el  gran canvi que suposava  per a nosaltres -uns xavals de  10 i 11 anys que tot ho rebolicaven- el pas de l’escola a l’ institut. També ens  va donar classe  en quart de batxiller d’Història.

Sempre ens insistia en la importància de l’estudi en el nostre desenvolupament personal.

Llicenciada en filosofia i lletres, al llarg de la seua vida docent va impartir moltes assignatures, no sempre de la seua especialitat com solia ocórrer en aquells temps,  però  sobre tot Geografia i Història.

Va començar a donar classe, allà per les acaballes dels cinquanta i va estar al nostre  institut fins a primeries dels vuitanta quan va guanyar la plaça de professora agregada  a l'institut de Canals, on va acabar la seua vida laboral.

Tant la seua vida personal com professional transita al voltant de l’institut i manté una bona relació d’amistat amb companyes amb mateixes inquietuds , com pot ser els viatges i l’ajuda a organitzacions catòliques, com les monges de La Consolació o Càritas i altres pròximes a la Teologia de l’Alliberació, i sempre de la mà de la seua amiga Nieves Granero fins els últims dies de la seua vida.

Als primers setanta, el centre que nosaltres vàrem conèixer va canviar   com ho va fer la resta de la societat: noves idees, diversitat, menys autoritarisme, més llibertat. Al grup de professors i professores que va començar una primerenca Transició al centre, es trobaven Leonor Sanz i Maria Villora, grans professionals, companyes  i amigues de Consuelo   amb les que va transitar els nous canvis educatius, socials i culturals que esdevingueren al centre.

De tracte afable i  fàcil conversa amb alumnes i companys com  testifica el nostre company Ximo Camarena que,  a més a més d'haver sigut alumne seu  al 63,  va compartir els últims anys de la seva vida laboral  al Francesc Gil de Canals, on sempre va participar en les activitats del centre amb  il·lusió i alegria,  res  a veure amb el mot que li van endinsar els alumnes, després de la mort de son pare, pel fet de guardar  dol i anar vestida de negre.

                               Consuelo amb el nostre company del 69 Javi Pont, possiblement, una de les 'u
últimes fotografíes.

69 TEAM amb la col.laboració de: Nieves Granero, Carlos Sala i Juan Íñiguez