Unes notes a la
conferència de Juan López Gandía
El professor López Gandía ens va deleitar amb el seu
coneixement sobre una qüestió que està en l'ambient públic quasi a diari com és:
què passa i què fem amb les pensions?
El
professor va fer una analisi de les dificultats actuals, si no hi ha un canvi
del model econòmic, per a mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes tal i
com estan contemplades en l'actualitat. L'ombra que es projecta sobre els
pensionistes actuals i, dels que actualment formen part del mercat laboral que
vagen incorporant-se, és per a que el conjunt social comence a replantejar-se
si les polítiques públiques dels darrers anys, que han donat lloc a una merma considerable
del poder adquisitiu dels pensionistes, s'han d'admetre com a necessàries o el
cos social, ha de començar a plantejar i reivindicar a la classe política
dirigent que hi ha alternatives al model actual sempre que s'aborde que el
nivell de despeses actuals en matèria de benestar social, educatiu, accés a la
vivenda, o participació cívica en decisions que afecten a la qualitat de vida
dels ciutadans, que arrastren un dèficit crònic, necessita urgentment un canvi
en la política fiscal.
Hem
de tenir en compte que la combinació d'una baixa tasa de natalitat amb un
augment de l'esperança de vida, obri una fosca finestra de cara al futur en la
que, els ingresos públics vagen essent, cada vegada més, insuficients per a
cobrir l'increment de la despesa pressupostària
necessària para mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes.
Una
opció és que la política fiscal, clarament insuficient en les condicons
actuals, s'adecue a les necessitats socials via impositiva de les rendes del
capital per tal que hi haja un increment de la participació en els ingresos
pressupuestaris sense alterar permanetment al alça les cotitzacions de les
rendes del treball.
Alguns
analistes socials posen de manifest que la evolució de les desigualtats a
Espanya indiquen que està produïnt-se un augment significatiu de les rendes del
capital amb un descens de les derivades del treball. També posen de manifest,
els subterfugis fiscals que empren les grans corporacions empresarials per
acabar amb guanys estratosfèrics alhora que aconssegeixen pagar cada vegada
menys. És per tant, moment de plantejar-se si hi ha que continuar admetent
l'aplicació de les polítiques neoliberals que empobreixen a bona part dels
ciutadans: treballadors o pensionistes com a necessàries o cal cercar un canvi
del model econòmic...i, per tant, de les decisions polítiques. El professor López Gandía sembla ho té clar:
un canvi de l'ortodoxia pressupostària neoliberal. Gràcies professor.
*Voro Verger és economista i amic de 69TEAM
*Nota de l’editor: tots sabem l’estreta amistat
que uneix a Juan López i Enrique Bolinches, també l’afició d’Enrique al futbol
en general i l’Olímpic en particular; doncs be, l’interès pel futbol feia que
Enrique en acabar les classes anara als entrenaments de l’Olímpic i moltes
vegades Juan l’acompanyava i clar al minut ja coneixia a tots els jugadors de memòria.... i mira per on, en eixe equip
jugava i destacava entre d’altres VORO VERGER,
que huí, cinquanta-cinc anys després fa la crònica de la conferència
impartida per Juan divendres passat. Il·lustrem el post amb una foto del cronista
de l’època.
Gracias Voro por tu crónica.
ReplyDeleteCoincido con el profesor respecto a que "aquellos lodos trajeron estos barros".....
Hemos aceptado el neoliberalismo económico como si fuera la solución de todos nuestros problemas (individuales) y todavía hay mucha gente que no se ha percatado que esas políticas han sido una trampa para conseguir que nos hayamos desclasado de nuestra identidad de "clase trabajadora".
Efectivamente, hay que reivindicar políticas sociales votando "ideologías" que piensen en el bien común de nuestra sociedad formada, en su inmensa mayoría, por gente trabajadora y pensionista.
Y també, "trobant als companys i sortint al carrer".