CINQUANTENARI V

                        EL COET D’EIXIDA

El passat 29 de desembre fou un dia diferent. Ens trobàvem a les portes de l’any del cinquantè aniversari per a aquells que a l’any 69 del passat segle, amb una joventut acabada d’estrenar, intentàvem acabar el Batxillerat i aprovar una Revàlida que ens apropés, un poc més, a les portes de la Universitat o tancar un cicle, per a molts, desitjat.

De tota manera, fa cinquanta anys, per a tots era un somni acabar el batxillerat, o quan menys estudiar. Tots nosaltres hem

format part d’una de les primeres generacions on estudiar era possible. No és que fora fàcil, però començava a ser possible. Uns ho tinguérem més fàcil que altres però tots tinguérem uns pares que saberen veure que el futur dels seus fills passava per adquirir una major cultura, un major grau de coneixements i així deixar de dependre de les mans, per passar a dependre del cap per poder tenir un treball, tan digne com els dels nostres pares, però més considerat. Uns teníem el lloc d’estudi a prop de casa, però per a altres el tenir que anar cada dia a classe significava una odissea diària d’autobusos o trens i, encara per alguns estar desplaçat de casa i vivint a una habitació llogada.

 Anomenava abans als nostres pares. Tos ells se n’adonaren de la importància que tenia que els seus fills estudiaren, que tingueren unes oportunitats diferent a les tingudes per ells. La majoria tingueren que fer un gran sacrifici per a que els seus fills tingueren eixa oportunitat i, de segur, que tots ells, al llarg de la seua vida s’han sentit orgullosos i satisfets dels seus fills. Vaja, doncs, des d’aquestes línies, el nostre agraïment i reconeixement a tots ells pels valors que ens saberen inculcar per poder obrir-nos pas en la vida i en aquesta societat de la que, sense cap dubte, no sols hem format part com a ciutadans normals sinó que, a més a més, hem contribuït a la seua transformació de manera evident.

Açò mateix és més cert del que pareix. Tots nosaltres, amb una o altra mesura, hem sigut capaços de transformar el nostre entorn social. Tots, en alguna mesura, ja siga a la sanitat, a la ensenyança, a l’administració, al comerç, a la industria, o a qualsevol altra cosa, hem contribuït, de vegades sense adonar-nos de que ho estàvem fent, a transformar la societat cap a uns indrets més lliures, més tolerants i, amb un respecte cap als demés i la seua forma d’entendre la vida, que fins a la generació de la que formem part no s’havia vist mai.

No és tracta de tirar-nos floretes damunt nostre, no!. És apel·lar a que l’ésser humà només pot alliberar-se a través del coneixement, la cultura i l’educació entesa com un respecte cap als altres. Crec que només a través d’aquests valors una societat pot avançar i quan aquests valors decauen, es dilueixen o són substituïts per uns altres imposats des del poder, la societat dona un pas enrere del que li serà molt difícil recuperar-se. La Història ens ha ensenyat que quan el poder econòmic o militar, que a sovint van de la mà, es recolzen en una teoria de pensament totalitari, siga aquest espiritual o material, la societat perd d’entrada, la llibertat i els seus membres no sols perden eixa llibertat sino que, a més a més i a poc a poc van perdent la pròpia dignitat.

 Per açò mateix, malgrat que les diferències de pensament entre nosaltres són, com cal esperar d’una societat avançada i lliure, ens hem de felicitar de poder ajuntar-nos i celebrar allò que ens uneix sense trair-nos a nosaltres mateix i gaudir del record d’un temps que encara que llunyà el tenim a ben a prop al pensament.

El passat vint-i-nou n’érem molts i espere que quan la celebració del cinquantè aniversari siga “ la oficial” en siguem molts més i que aquest dinar ja passat haja sigut el coet d’eixida d’una celebració inoblidable per a tots i que ningú, per cap raó,  deixe de gaudir d’ella.

J. Ll.