MANOLO MIRALLES MOLINA. IN MEMORIAM

 

MANOLO MIRALLES MOLINA,

UN DEL 69

  

Manolo en l'època de l'institut

La tranquil·litat d'un dissabte a poqueta nit en terres castellanes es va trencar de sobte quan vaig rebre el missatge d'un amic donant-me a conéixer la notícia publicada en les xarxes socials per Acció Cultural:

Ha faltat Manolo Miralles. Músic, fundador d'Al Tall, amic, còmplice de tantes iniciatives,

bona persona. Gràcies per tant.

El nostre condol a familiars i amistats.

Que la terra et siga lleu.

 La meua primera reacció era d'incredulitat, no per dubtar de la font, sinó perquè el meu subconscient es negava acceptar-ho. Immediatament, vaig cridar a altre amic i em va confirmar que Manolo ens havia deixat.

 Tres dies abans, dimecres a la vesprada vaig rebre un whatsapp del mateix Manolo comunicant-me la seua malaltia, i em demanava posar-ho al xat del grup de companys/es de batxiller (69TEAM). El vaig animar, tal com vaig poder, mai és fàcil quan un amic et comenta que té aquest tipus de malaltia, i li vaig dir que estiguera tranquil i quan es trobara millor i la «químio» haguera fet efecte, ja farien coneixedors a la resta del grup de la situació per la qual travessava.

En l'obituari publicat per Levante-EMV deia que havia estudiat batxillerat a València, informació ben certa, però quan va acabar el batxiller es va matricular a la Universitat Laboral de Còrdova per tal d'estudiar un peritatge, estudis que no casaven amb les seues inquietuds, i per això, el curs 69/70 va tornar a Xàtiva a cursar PREU a l'institut on vam coincidir amb aquells alumnes que ja estaven al centre, els provinents del Col·legi Claret (xics) i de les Dominiques (xiques).

Recorde un curs molt animat, entre altres raons, perquè els alumnes del Claret com les alumnes  de les Dominiques mai havien estat en un curs mixt i això donava cert joc. Del nostre benvolgut Manolo recorde les seues intervencions en classe de filosofia on sempre aportava alguna reflexió amb mots de fonaments.

A l'institut hi havia la tradició que els alumnes de PREU formaren una "Tuna". Nosaltres no vam ser menys i alguns amb coneixements musicals com era el cas de Manolo, Rafa Pastor o Emili Vera i altres que teníem «un cudol» en l'oïda en vam fer una.

En les actuacions de l'estudiantina, Manolo s'encoratjava i donava tot el que portava dins. Al costat de Rafa Pastor el Míster, dirigia els assajos i ajudaven aquells que no sabíem ni les notes musicals. Pense que el seu pas per la tuna, igual que prèviament per la rondalla va tindre una enorme influència en la carrera musical de Manolo qui a pesar de començar la llicenciatura de medicina, prompte es va adonar que el seu paper en la nostra societat era un altre. Personatge clau junt amb el seu grup Al Tall de la cultura contemporània del nostre país.

Crec que no em pertoca a mi, parlar d’alguns aspectes que companys i companyes d’aquest grup amb més coneixements musicals i més àvids a l’hora d’aportar i de glossar quin ha sigut el seu pes en la història de la música popular valenciana.

La vida ens ha passat ràpidament i cadascú ha desenvolupat la seua tasca professional, però quan ens deixa un company tan volgut, tornem al passat. Per aquest motiu, reivindique els encontres que vam iniciar després del cinquantenari de la nostra graduació com a batxillers.

Hem de continuar conreant les nostres relacions com a membres d'un espai i d'un temps viscut.

Recorde la il·lusió del nostre amic a l'hora de preparar l'exposició commemorativa del cinquantenari en la que va aportar cartells, llibres, discos, etc. i que després en un gest d'altruisme va donar a la Biblioteca Municipal de Xàtiva, la del seu poble, a la que mai va renunciar.

 Persona combativa i tendra a la vegada, ha estat un dels membres més actius en els diferents xats que tenim, defensant les seues propostes fins a l'extenuació amb la convicció que el caracteritzava, però al mateix temps es «posava caldós» quan ens presentava en societat als nets bessons que fa poc li van incrementar la família. Ací deixava de banda les diferències ideològiques i se li notava satisfet rebent la felicitació de totes i tots.

 A finals de l'any passat em va comentar la il·lusió que tenia de tornar a actuar a Xàtiva, em vaig oferir per intentar intercedir en els responsables de cultura de la ciutat i segons pareix, enguany el primer dia de fira anava a cantar. Malauradament, no ha pogut ser i "Banano" ,com li déiem a l’institut, ha marxat quasi de puntelletes i sense avisar.

Descansa en pau amic i una forta abraçada per a tota la seua família.