JO JA VAIG A L'INSTITUT
Ja fa rato que estic despert; estic nerviós, ansiós,... escolte com ma mare puja les escales i em faig el adormit. Em toca el muscle i em diu:
Encenc la llum i veig l'uniforme nou a la cadireta: les sabates ben llustroses, els calcetins alts blancs, la camisa blanca,
els pantalons grisos, el jersei blau amb la "xapa" a la mànega
esquerra i la corbata a ratlles, amb el nuc que mon pare ja hem va deixar fet
anit.
Isc al carrer i veig la meua escola; encara té les portes tancades; hui no entraré allí. En eixe moment, un poc més amunt, veig al carrer el meu amic i veí Joaquín Camarena, "Juaquinito"; també porta el seu uniforme nou. Enfilem carrer amunt cap a la plaça, a la parada de l'autobús, la gent ens mira...
Arribem a la parada, pujem a l'autobús i a la segona parada a la plaça de Loreto, junt altres passatgers, puja Sagrario que també comença primer com nosaltres.
L'autobús enfila cap el port, el baixem i arribant a Xàtiva fa una parada en un poble on vegem més alumnes vestits d'uniforme; són els de Novetlè. Ells aniran, quasi tots els dies, a peu o bicicleta; però els dies de fred i pluja, pujaran a l'autobús.
L'autobús para al carrer la Reina. Baixem, girem el cantó i enfilem Alameda avall. Passem l'Hostal del Lleó, Correus, la Font del Lleó,... cada vegada vegem més gent amb uniforme... El Monxo, Los Arcos i la gran escala per la que baixem. Ahí està l'Institut... Un formiguer d'alumnes entra per la porta... És fàcil distingir els de Xàtiva, que sols porten cartera, i els que sóm de fora, amb cartera i macuto. Baixem al pati, formem per cursos i grups i entrem a la classe. L'aula es troba al soterrani, prop de la cantina; és el 1º B.
La classe està plena, amb alumnes de Xàtiva i de molts pobles dels voltants. Estic compartint pupitre amb Vicente Perucho, que és de Xàtiva, i ja comence a conèixer a més gent: Revert, Castañeda, Moltó, Gregori,... i un menut, però prou rebolicat, que li diuen Sala.
Anem a l'estació de trens on té la parada l'autobús; dinem l'entrepà esperant l'eixida i arribem a casa a les tres. Hui, encara podré eixir a jugar al carrer; quan hi haja classe per la vesprada arribarem a les set... deures, estudiar, sopar i dormir.
El meu germà no para de fer-me preguntes... que si l'institut és gran, que si hi ha molts alumnes, que si hi ha xiques també... Li dic que sí però que estem a classes diferents i a l'hora de "recreo" també en patis separats i... els bidells vigilen perquè no passem d'un pati a l'altre... El faig callar, estic cansat, vull dormir, tinc son...
Eiiiiii... què passa???... Açò que es???Estic flotant envoltat de núvols!!!
Un núvol s'obri i veig la classe. Tots estem xarrant; de sobte una veu crida: Que ve... que ve! Tots al pupitre i silenci total. Entra Don José Iborra, "el profe de Lengua". Els de segon li diuen de malnom "don Pepito Casporra" o la "Momia Andante"... Deixa a la taula la seua cartera negra, trau el llistat i crida uns quants per a que li ensenyen la llibreta on cada día hem de fer una còpia, i amb bona lletra. Respire... a mi no m'ha cridat. Ahir no vaig dinar de calent la cassola d'arròs al forn que feia a la cantina "el sinyo Ramón"... i de les set pessetes i mitja que costa el plat de calent em vaig gastar un duro en un "entrepà de papes" i no vaig parar de jugar al futbol a migdia. Em va sobrar per a una gasosa per a després del partit i per a dos "celtes curts" que venen en un carret a la pujada de l'Alameda. La còpia la vaig fer a l'autobús i cal dir que hi havien més corbes que al port de l'Olleria...
Mire un altre núvol i veig a la "señorita Victoria" que està a la seua taula. Diu el meu nom i isc a la pissarra; va a preguntar-me la lliçó: "Valor absoluto y relativo de las cifras". No entenc molt bé que vol dir tot això, em defense com puc i em posa un CINC... la meua primera nota!!! No estic molt content però... no m'ha suspés.
Baix un gran núvol veig eixe pati on unes línies imaginàries el divideixen en diferents camps de futbol. Estan tots plens i mentre uns juguem, altres esmorzen i xarren; hi ha qui competeix a veure qui es menja abans una bosseta de pipes; els de El Genovés busquen on pegar-li a la piloteta de drap "contraparet" i alguns van cap un raconet on fumar-se un cigarret. Nosaltres estem jugant davant les finestres de la nostra classe. Unes pedres, on van amuntonant-se els jerseis blaus, simulen els postes. Veig a Cabo, Romero, Jorques, Jovi, Pepito Vázquez,... De sobte, uno corre la banda cridant a tota veu: "crussa-la, crussa-la"... És Enrique Muñoz, "Coca"... Com Damià, que te el baló, "no se la crussa", retorna a la defensa amb cara de pocs amics. Estos de La Canal... com parlen!!! Sona la campana i, encara que estem suats, ens posem la corbata i el jersei i tornem a classe amb la discussió de sempre: que si el "xut" d'Adelino ha pegat a l'imaginari poste i ha entrat a gol o... ha pegat al poste i... ha eixit fora.
Ara veig la plaça de bous que està plena de gom a gom. Sona la música i comencem a desfilar amb uniforme... Després ens canviem i ens posem l'uniforme de "gimnasia". Comença "la gran tabla de gimnasia" baix la direcció de D. Manuel Sanchis. Li seguiran jocs i competicions, així com demostracions botant "el plinton" i "el potro". Les xiques també participen però no fa goig mirar-les; amb eixos pantalons bombatxos que porten no podem ni imaginar eixes siluetes que podrien lluir... No ens deixen ni tindre mals pensaments... Però el dia que la seua professora les porta al "gimnasio", procurem baixar al pati i, a poc a poc, intentem apujar les persianes per a vore si guaitem alguna coseta.
Un altre núvol em deixa vore que ja anem amb jaqueta... Hem arribat a "quint"!!! Queden deu minuts per a que acabe la classe de Química i Don José Bausset està dient les notes de l'examen de la setmana passada. M'ha posat un QUATRE coma HUIT!!!
Vaig a plorar-li a vore si em posa un "cinquet" i em respon:- Xiquet, tú eres per a prou més d'un cinc; estudia i repeteix l'examen. Estic segur que trauràs molt més.
Te molta raó... Repetiré l'examen i trauré molt més bona nota...
Ix de la classe Don José i ja està entrant Don Luis Luna, "el de Ciències". Està parlant-nos de la duresa dels minerals i vol que ens aprenem de memòria la Tabla de Mohs. Tots li protestem... que això no cal, que es molt difícil... Amb la seua característica tranquil·litat ens diu que és tan fàcil com ensenyar-se l'alineació del València... Talco, el porter; Yeso, Calcita, Fluorita, la defensa; Apatito, Feldespato, la mitja; Cuarzo, Topacio, Corindón i Diamante, la davantera... Bona idea, ho farè així i segur que ho recordaré tota la vida.
Acaba la classe i anem cap a la parada de l'autobús. Cada any venen més alumnes del meu poble a l'institut. Enguany ha començat primer una xiqueta que jo no coneixia perquè viu a l'altra punta del poble. Es molt guapeta, encara que un poc vergonyosa. He de fer que es fixe en mí...
Hui hem eixit... A la una i mitja, quan els de Xàtiva se'n van a dinar a casa, hem pogut eixir de l'institut. Dinarem fora... Anirem a "El Jardín del Beso". No estarem sols, la seua amiga de Manuel ve amb nosaltres; no m'importa, estarem junts.
Sí, ella és eixa xiqueta del meu poble; li diuen Ana i veig que ella serà la mare dels meus quatre fills...
Fa rato que estic veient un núvol negre que amenaça tempesta. No vull mirar-lo, em fa molta por... però cada vegada està més a prop... De sobte un llamp em deixa vore unes lletres esculpides en pedra o marbre on puc llegir: Sagrario Martínez, Agustín Garrigós Gallego (Garri), Daniel Pérez Bañón (Dani), Joquín Martínez Juan (Ximo), Emilio Pastor Perales (Willy), Vicenta López Terol (Vicen)... Prou!!! Tanque els ulls!!! Em negue a saber si n'hi han més noms escrits a aquest núvol!!!
Em toquen el muscle i pegue un bot al llit; és ma mare, em diu que m'alce, que ella se'n va al forn. Baixa les escales i jo em quede al llit. Ufff!!! Estic cansat, estic rebentat com si haguera jugat dos partits de futbol!!! CREC QUE ESTA NIT HE TINGUT UN SOMNI i, encara que no recorde qué he somiat, estic content... dins de mi sent alegria, amistat, companyonia, estudi, treball, esforç, il·lusió, futur... encara que , allà dins, i no sé per què, també m'he quedat amb un regust molt amarg.
La porta de casa gemeca quan s'obri; és ma mare que ja torna del forn. He de vestir-me i afanyar-me, no puc fer tard a l'autobús; hui és el segon dia que vaig a Xàtiva perquè jo... jo... JO JA VAIG A L'INSTITUT
QUASI 56 ANYS DESPRÉS 29/12/2018(Segle XXI)
A la nit, quan arribeu a casa i esteu acompanyats per tots els vostres, tanqueu els ulls i somieu, somieu!!!
Estic segur que totes i tots tindreu molts somnis, fins i tot més bonics, que el somni que va tindre aquell xiquet de l'Olleria.
Però no voldria acabar sense recordar aquell llibre de "Sext", ANTOLOGÍA LITERARIA, de l'inoblidable Don Àngel Lacalle i repetir aquells versos que va escriure el gran Calderón de la Barca...¿Qué es la vida? Un frenesí
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño;
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son.
Vicent Albiñana Engo
Alumne de l'Institut 1963-1969
Bonic somni Vicent.
ReplyDelete