69 TEAM
1994 fou l’any de la celebració del vint-i-cinquè aniversari de la finalització del batxillerat d’una colla de persones nascudes a primeries dels anys cinquanta. L’acte va requerir infinitat de reunions prèvies per tal de trobar els companys i companyes afectats, va ser també tema de discussió del comitè d’organització qui hauria d' assistir i qui no. La resolució final en aquells moments va ser convidar aquells que havien acabat el batxillerat i els que s’havien incorporat a PREU. Com tots recordareu l’acte va ser un esdeveniment de difícil oblit.
El retrobament de vells
companys i amics va propiciar, via l’esport en general i la pràctica del futbol
en particular, que la nul·la relació que fins eixe moment havíem tingut ( prou feina teníem amb
encarrilar la vida tant personal com professional), esdevingueren en reunions, en principi anuals a més a més en
Nadal, per conformar un equip de futbol exclusivament de jugadors que en algun moment haguessin pertangut a allò que vam començar a
anomenar 69TEAM, i ahí mateix ja vam obrir l’angle, trobar 11 companys
quarantens que volguessin i pogueren
vestir-se de curt amb un mínim de rigorositat, en les premisses
que teníem d’haver acabat sisè i
/o PREU, no érem prou, necessitàvem
comptar amb companys que encara
que no haguessin acabat o que en algun moment havien sigut companys pogueren completar
l’equip; enfront sempre teníem un altre
equip sorgit a principis de la dècada dels noranta, EL TEACHERS Football Club,
com el seu nom indica format per professors dels instituts de Xàtiva i
exjugadors professionals.
El partit anual al llarg de més de vint any es va convertir
en un clàssic de les festes nadalenques, tant per als Teachers com per als del
69, arribant a tenir una sana rivalitat que desapareixia quan arribàvem al restaurant a celebrar tots
junts el partit i les festes; però, el
pas inexorable del temps va anar minvant el nostre equip fins que les últimes
edicions sols jugaven tres representants, Pepe, Emilio i Damià. Conclusió:
tanquem l’etapa i continuem amb allò que el partidet ha contribuït a
consolidar, la més important, la cohesió
d’un grup, en principi heterogeni en
pràcticament una família en què el respecte mutu és fonamental , a pesar de les
comprensibles divergències entre companys.
El bon ambient regnant ha possibilitat el creixement del grup i el que en principi era reunió anual va
passar a tres o quatre, celebració de
jubilació, aniversari o qualsevol motiu per rascar-se la butxaca i convidar els
companys, el futbol també ens ha portat
a conèixer les comarques i els restaurants dels pobles on jugàvem els partits,
Càrcer, Alcàntera, L’Olleria, El Genovés, Xàtiva, Anna i pels esmorzars, Novetlè, i en allò que a restaurants toca no podem
oblidar : El balcón del Jucar, L'Albufera d' Anna, Els Bessons de Novetlè o el
mateix Lar Galego, on anirem enguany. En
tots ells ens han tractat de meravella. Per últim, queda per assenyalar la
il·lusió amb la que afrontàvem els partits: reportatge fotogràfic, patrocinador
de samarretes, -tenim una per partit jugat-, crònica, President del Club:
Enrique Bolinches, trofeu al millor jugador amb l’entrega del baló signat per
tots els jugadors, en definitiva com els partits internacionals però jugant
anant anant.
Amb el dinar nadalenc
d’enguany, comencem una altra fase totalment diferent a l’anterior, a més a més
tenim en l’horitzó la celebració del cinquantenari previst per a l’any 2019. I hem d'aprofitar
el que tenim ja fet i millorar allò on no hem estat a l’altura.
Per la meua part crec que
seria interessant la implicació dels que
ja formem part del grup en la localització de companys i companyes per tal de programar els actes amb temps i
tranquil·litat, tenim l’avantatge de que
la majoria ja estem jubilats i
teòricament disposem de temps lliure. Sempre amb permís del treball addicional
que tenen encomanats els iaios cuidant a la “canalla”, que diuen els catalans.
.Com que esta serà l' última
gran celebració del curs, en la meua opinió
hauríem de participar TOTS: -vaig a utilitzar el femení com a genèric-
les que van començar i no van acabar, les que es van incorporar més tard, les
que van acabar el batxillerat i no van anar a PREU, les que van anar a PREU, les
del diürn i les del nocturn, en definitiva totes les que en algun moment van
xafar les aules del 69, recordeu, any de la finalització del batxillerat i
títol del blog on esteu llegint este post, canal d’informació dels del 69 i si
disposeu de temps caldria que pegareu una ulladeta tant a les fotos com a les
col·laboracions de dins i fora del grup.
Ací us deixe el reportatge aparegut al LEVANTE-EMV de la celebració del vint-i-cinquè aniversari de la finalització del batxillerat
Comments
Post a Comment