DINAR DE NADAL 2016


Aquí us deixe la crònica del tradicional dinar de nadal del 69 escrita per un company de l'última fornada dels  incorporats al club, Sergi Penalba. L'any que ve esperem seguir incorporant companys i sobretot companyes que fins ara les hem tingut una mica al marge.



Anna, 29 desembre 2016, Lar Galego. Dia especialment emotiu, d'eixos que queden marcats en el calendari del passat. Al Beni i a Carlos sí que en contacte habitualment als esmorzars dels dissabtes en “Ca l’Agüela” (també s’acosta de vegades el gran Eugeni ) i Alba els dimecres en Canela. D’altres, la majoria, me’ls trobe sovint pels carrers de Xàtiva. Pero hi ha qui són més cars de vore al viure fora: Vicente Garcia (vam estar junts a Terrassa 76/77) ; Koka (està força millorant) ; Pastor (ha segut un bon retrobament); el sempre impressionant Leonardo; Llopis, un dels puntals, etc. I sobretot Rafa el “Mister” al qui jo tant admirava ( era el que treia més bones notes ).

Com que en acabar el 6é vaig ingressar en la Normal, ja no tingué contacte a les incorporacions en Preu (José Luis, Miquel, Kike, Migue,...).

 Parlant de notes i exàmens, recordeu?: aleshores hi havia una convocatòria extraordinària el 15 de juliol per als que s’havien quedat penjats en la Revàlida de 4t i havien fet el 5é lliure. Si passaven, tenien la possibilitat de no perdre any. Pensat i fet, hi vaig presentar-me (estudiant tot l’estiu, en setembre vaig aprovar les que em quedaren pendents) avançant dos cursos el mateix any. El primer dia de classe tots es sorpreníem de veurem en la fila de 6é, junt als Cuéllar, Colomer, Barona, Victorino, (ells també s’estranyaven). Així, el 25 Aniversari ho vaig celebrar dues vegades consecutives i espere el mateix en el proper 50. De Bolinches (ell i Alba no van vindre) vull contar una anècdota. En 1r estàvem en l’última aula del sótan al fons a la dreta. Teníem els pupitres antics de fusta i escrivíem sobre la tapa del caixó on deixàvem els llibres. Un matí en classe de dibuix, D. Paco Bolinches estava relaxat/endormiscat mentre dibuixàvem. De repent sona el BLAM! d’una tapa de pupitre que cau amb força i D. Paco que pega un bot: “¿Quien ha sido?... Hasta que no salga no hay patio”. I allí estàvem ... fins que es va alçar Enriquito i no sé el que li diria a son tio: “Bien, ya està todo claro. Podeis salir”. Doncs be, a hores d’ara no hi ha hagut manera de treure-li a Enrique el que, a cau d’orella, li va dir. Quan li ho preguntes, es fa el suec. Acabant, dir-vos que, dijous passat, em vaig trobar un grup/equip amb un ambient molt positiu i agradable i del que em sent molt orgullós de pertànyer. Desitjar que el motivador/amotinador Beni tinga salut i ganes per a que estos aplecs duren anys. Salut a tots. 

NOTA: He emprat el masculí genèric en tot el text. Disculpeu les omissions de noms de companys.


Sergi Penalba

Comments