JUANMA I

LES CERVESES PER COMPARTIR

 Em va donar les claus de les classes i despatx del professorat. En eixe instant vaig comprendre que ja era definitiu. No hi havia marxa enrere. Es va acomiadar i abandonà l’escola com ho havia fet els darrers vint anys, però ara sabia que ja no tornaria a treballar.

 Un gran sentiment de tristesa em va copsar. Per ell, per mi. Per l’amic que estranyaré, que trobaré a faltar en eixa escola que junts hem fet créixer.

 Junama Sancarlos es jubila.

 El “Petar Pan” de la nostra escola, l’etern jove, el que donava alegria i llevava drames als problemes que sorgien. El que estava sempre disposat a una festa, un sopar, una cervesa.

 L’alumnat aprenia matemàtiques i naturals entre els seus acudits i risses. Prou problemes tenien ells com per arribar a classe i afrontar més dificultats. Amb Juanma no hi passava. El seu mestre de mates els explicava molt bé els problemes i, fins i tot, les equacions. Un gran mestre, em deien.
 Sempre ha tingut una gran complicitat amb el seu alumnat, creant un ambient de confiança i proximitat en l’escola.

 No amagava la seua passió per la política, per les injustícies socials, en la defensa dels més desfavorits. Oferir a l’alumnat la visió històrica de les grans opressions que han afectat a la majoria de les persones, a la majoria de l’alumnat que acudia a l’escola. Perquè això també era formar. Despertar les consciencies, desvetllar els grans interessos econòmics que afectaven també als partits polítics.

 No era partidari de grans teories pedagògiques. Així i tot, a la seua pràctica docent aplicava, sense treure cap “bandera”, la teoria del gran mestre Paolo Freire. Des de la més pura intuïció i de la manera més senzilla. Perquè si alguna cosa s’havia de posar en pràctica a l’aula, havia de ser amb sentit comú i de forma fàcil. Eixe era el seu tarannà en la pràctica docent i així ho vivia l’alumnat que ha tingut a Juanma com a mestre.

 I així m’imagine que Juanma iniciarà aquest canvi d’etapa, aquesta nou cicle. Senzillesa i naturalitat en els nous horaris, el nou ritme de vida, on el seu “bisquert”, la seua gossa, les persones que estima, seran el centre dels seus dies.

 I, davant d’una cervesa, li continuarà extraient més risses a la vida.

FINA GARCÍA
Dra. EPA Canals

Comments