Ací teniu l'expèriencia moto-mística de Damià, preparant el Gran premi de Jerez de l'any que ve
Experiència
moto-Mística
A
les huit menys cinc ja els tenia a sota de casa. Des de l'habitació ja sentia el ronroneig inconfusible dels motors.
No tinc record de la darrera vegada que havia
pujat en moto, tret de la ràpida visita a Koka a l'hospital amb L'Emilio. Però al
final l'amic Eugenio ha aconseguit portar-me de paquet amb
l'excusa d'anar a esmorzar a Fontanars dels Alforins escoltat pel seu
inseparable Antonio ( un " granaino" ex Guarda de Tràfic establert en Alzira des de fa temps i al que li passa el mateix que
a Messi ... que no ha perdut ni mica l'accent!! i amb qui m'he de concentrar per "captar-lo") , sempre
a la mateixa prudencial distància . He
de dir que vaig estrenar casc i tot!! Davant meu va ser des etiquetat . Potser l'ocasió s'ho mereixia. i sense necessitat de mesurar el meu "perímetre" o siga que això vol dir que tots dos gastem el mateix "perol"..
Ells dos anaven impecables embotits en els seus equipaments de motoristes experimentats a lloms de les seues
Yamaha i Honda respectivament i jo amb els meus vells texans que tenia per ací ( de Bcn vaig vindre només amb bermudes ) i
la jaqueta fosforescent prestada.
Un cop posats en marxa, i ja amb el casc
completament ajustat i els guants posats evidentment , la
primera cosa que vaig notar ,com sol passar en estos casos, va ser una picor irrefrenable al nas
que vaig haver de suportar estoicament fins a arribar al destí perquè a vore qui era el valent que es llevava un guant i s'alçava la espiell del casc per rascar-se en les curvetes de Bixquert i posteriors!! Res!! A aguantar com
siga!!L'anada va ser un cúmul d'emocions. Sentir la força del vent de cara, notar la
inclinació de la moto en els revolts, les acceleracions i frenades ( conste que de seguida vaig notar l'experiència del
pilot..) i gaudir del paisatge a mesura que jo agafava confiança... Va ser
especialment bonic passar per Bocairent després de tants anys.
Un cop arribats al destí després de donar un bon
rodeig, ens dirigim a la terrasseta del Bar
La Cova on ens serveixen un esmorzar a base d'"all i pebre" no massa encertat pel
meu gust tot s'ha de dir, truita de pernil i una tapeta de "ensaladilla rusa" acompanyats
del corresponent vi de la localitat i cacaus i olives. Per acabar uns talladets i uns "herberets". Tot amenitzat per els periòdics repics del campanar de l'església del poble. Després passeig pel "mercadillo" on
encara vam comprar alguna coseta i viatge de retorn cap a les 11'30.
La tornada va ser per l'altra banda, l'autovia, i
ací, sí que les sensacions van anar en augment. Honestament pense que vam pecar una
miqueta d'imprudents perquè, ara si, l'Eugenin es va animar i el velocímetre va
marcar 145 km/h, 138
km/h reals segons ell... i jo vaig experimentar més o menys "la meitat " del
que experimenten Marquez, Lorenzo, Rossi i cia...i fins i tot en un moment
donat m'imaginava a mi mateix maniobrant la màquina, inclinant-me a un costat i l'altre en funció de la curvatura...pels
amants de la velocitat i les emocions fortes és per entrar en èxtasi, un "xute " total d'adrenalina!!
Si d'anada vàrem tardar una hora, ara, a les 12 i poc
més ja estàvem en "El puerto de Graná" (antic Los Arcos) fent una birra
per acomiadar la trobada.
I al cap de no res en una tauleta a prop , es
van asseure la family de Paquito Collado amb els que vàrem intercanviar unes paraules quan ja
marxàvem.
La 1a instrucció del mestre abans de la marxa
havia sigut: "tu no
has de fer res, com si fores un paquet". I crec que ho vaig seguir al peu
de la lletra....
He de dir que m'ha encantat l'experiència i en
paraules del mateix pilot ho
vaig fer de meravella però d'aquí a "cascar-se" 800 km fins a Xerés nose , no se...Perquè de segur que no només serà el nas el que em picarà
Salut des de l'Euromed... El Talgo anava ple.
J. DAMIÀ GARCIA, 69
Comments
Post a Comment